Heribert Barrera
(1917-2011)
Un segle de compromís
Heribert Barrera va tenir una llarga vida d’intensa activitat política, científica i cívica, que el convertiren per mèrits propis en un dels protagonistes de la Catalunya del segle XX.
Membre de la generació republicana derrotada a la incruenta Guerra Civil mai, però, va donar-se per vençut. Per això va fer de la seva trajectòria vital un testimoni de primer ordre del Jurament de l’exiliat d’Antoni Rovira i Virgili: «Ara que Catalunya ha caigut, trencada, esclafada, vençuda per la força; […] No em descoratjo, no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització. […] Treballar en tot allò que jo pugui, perquè ressorgeixi —més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans— la pàtria caiguda. Aquest és […] el meu jurament de català nacional. Que tots els catalans exiliats facin i compleixin el mateix jurament i vindrà el dia que podrem alçar damunt la recobrada terra de Catalunya les nostres veus, la nostra bandera i el nostre ideal.»
Van ser moltes les ocasions al llarg de la vida que Heribert Barrera va haver de posar a prova la seva capacitat de resistència, determinació i tenacitat. I acostumà a sortir-ne airós perquè rere el seu caràcter rigorós i tossut, —que mai va defugir polèmiques ni posicions políticament incorrectes—, hi bategaven principis insubornables.
La seva vida recorre tot un segle de compromís, des de la primerenca militància a la FNEC, les JEREC i ERC, fins esdevenir el primer eurodiputat de l’esquerra independentista.
Per tot això és de justícia homenatjar al company Heribert Barrera. En justa gratitud pels seus 94 anys de lluita incansable per la justícia social i la llibertat nacional.
