Josep-Maria Arauzo-Carod analitza la situació dels monopolis i oligopolis a l’Europa del segle XXI
La Fundació Josep Irla i la Coppieters Foundation han posat el punt de mira en la qüestió de la irrupció i el conseqüent impacte dels nous monopolis tecnològics per a l’edició del nou estudi, «Monopolis i oligopolis a l’Europa del segle XXI. Una amenaça per a la prosperitat», elaborat pel catedràtic d’Economia de la URV, Josep-Maria Arauzo-Carod, recentment nomenat president de l’International Network for Economic Research (INFER).
A causa de les restriccions per la Covid-19, la presentació ha tingut lloc virtualment amb una conversa entre Arauzo-Carod i Paula Clemente, periodista de la secció d’Economia del diari ARA. També han intervingut Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla, i Antonia Luciani, vicepresidenta de la Coppieters Foundation.
La periodista Paula Clemente ha començat la conversa puntualitzant que els monopolis i els oligopolis no són un fenomen nou. “La qüestió és que tornen a estar al centre del debat pel creixement imparable de les grans tecnològiques, sobretot nord-americanes, les conegudes com GAFA −Google, Amazon, Facebook i Apple”.
A diferència dels monopolis i oligopolis tradicionals, Arauzo-Carod ha explicat que aquestes noves empreses comporten més amenaces en tant que operen amb mecanismes més subtils: “Amb la multiplicitat d’ofertes que hi ha ara, no veiem que el poder de mercat d’aquestes empreses és molt asimètric, la qual cosa les fa més invisibles davant l’usuari”.
Arauzo-Carod: “El poder de mercat de les tecnològiques és molt asimètric, fent-les més invisibles davant l’usuari”
A més, “les empreses tecnològiques operen en mercats diferents, ja que no els interessa tant cobrar per un servei, però sí tenir més clients ja que es tracta d’incrementar el seu mercat potencial i, en el fons, aconseguir que esdevingui un mercat captiu”, ha puntualitzat l’autor de l’estudi.
En analitzar el tipus de política de competència, Arauzo-Carod ha fet referència als dos grans models de regulació, el nord-americà i l’europeu: “En els fons comparteixen moltes similituds perquè estem parlant de dues economies de mercat, però hi ha una diferència molt clara. En el cas europeu, es posa més l’èmfasi en la societat, en el bé comú, mentre que en el cas nord-americà és sobre l’individu, en la iniciativa empresarial i la llibertat d’empresa”.
Arauzo-Carod: “Estem davant d’un món digital que es transforma a una velocitat vertiginosa, molt més ràpid del que ho pot fer el legislador”
Davant aquest fenomen, Arauzo-Carod aposta per tres grans línies de política pública: reforçar la privacitat de les dades; incrementar la capacitat per fragmentar les empreses que concentrin una quota de mercat excessiva; i harmonitzar la fiscalitat digital amb l’analògica per evitar l’elusió i el frau. No obstant, puntualitza que “són canvis normatius lents davant d’un món digital que es transforma a una velocitat vertiginosa, molt més ràpid del que ho pot fer el legislador”.