Oriol Junqueras i Mertxe Aizpurua presenten el nou número de la revista Eines amb una conversa sobre els moviments impugnadors del règim i el seu estat actual
La Fundació Irla ha presentat el número 48 de la revista Eines «L’estat del règim: la crisi freda», aquesta vegada posant el focus en la crisi manifesta que travessa el règim del 78 davant els moviments impugnadors tals com el 15M o l’1 d’octubre, que han fet trontollar un sistema que s’ha mantingut inalterable durant dècades.
L’acte celebrat al Hub Social de la Fundació Bofill ha omplert la sala amb un centenar d’assistents interessats a escoltar Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, i Mertxe Aizpurua, portaveu d’EHBildu al Congreso de los Diputados, en una conversa moderada per la periodista del mitjà Nació Digital, Carme Rocamora.
Pots accedir al directe fent clic al següent enllaç
Una reflexió sobre el passat
Durant la primera part de l’acte, els ponents repassen les fites aconseguides pels moviments impugnadors del règim davant les veus que parlen sobre la impossibilitat de transformar l’Estat, i reflexionen sobre les conseqüències viscudes davant d’aquest sacseig.
Per una banda, Oriol Junqueras torna enrere en el temps i ens parla sobre els límits de la transició, que es fan més evidents amb relació a la qüestió catalana o a la qüestió basca. Això ho veiem “perquè el problema perviu i no l’han pogut subsumir malgrat que ho han intentat, a vegades violant i saltant-se les seves pròpies lleis i les seves pròpies normes”. A més, remarca que “l’Estat d’eines en té moltes, té les eines que ha heretat de la vella dictadura i que no ha transformat prou. Nosaltres tenim una eina, que són les grans majories”.
Sobre el conflicte polític viscut a Catalunya, Mertxe Aizpurua destaca que “és de justícia recordar que aquí a Catalunya s’ha fet alguna cosa molt important i que per això, perquè era tan important i perquè el mateix Estat va creure que ho podíeu fer, va ser pel que va actuar amb tanta duresa”. També valora la necessitat de traçar llaços amb la resta de forces de l’Estat “tot i que no tinguin la mateixa perspectiva, sí que comparteixen aquesta solidaritat i creuen que també és un instrument per democratitzar l’Estat espanyol”.
Un futur marcat per l’esperança de canvi
Davant d’un estat que afirma que totes les idees sense violència són defensables, ens trobem amb el procés, un moviment no-violent que acaba sent objecte de repressió fent palesa la capacitat del règim per eludir responsabilitats. En aquest context, els ponents afirmen que encara queden mitjans per continuar fragmentant les estructures de l’estat.
“Aquesta ha de ser la legislatura en la qual es posi sobre la taula la plurinacionalitat real. És un dels reptes que tenim a Madrid i al final serà posar sobre la taula el dret a decidir”. Així encara Mertxe Aizpurua els anys vinents al Congrés i planteja la col·laboració entre partits com Esquerra Republicana i EHBildu com una escletxa per trencar el règim: “en els últims anys, la col·laboració que hem tingut EHBildu i ERC està donant fruit, i crec que aquest és el camí”.
Oriol Junqueras explica on està el moviment independentista ara mateix: “Estem comprovant quanta força democràtica tenim per forçar aquesta transformació que els poders de l’estat no volen fer i com més aliats tinguem en aquesta transformació més possibilitats d’èxits tindrem”. Afegeix que les relacions internacionals tenen molta importància i posa la mirada a Europa: “Pot haver-hi una reconfiguració dels sistemes d’aliances en els quals nosaltres també tinguem la nostra pròpia oportunitat” a més recorda que això “ho haurem de fer molt bé perquè els altres també en són molt conscients”.
Sobre aquest número
Per analitzar totes aquestes qüestions, el número 48 de l’Eines «L’estat del règim: la crisi freda» compta amb l’aportació de Francesc Viadel, que analitza la Transició i la democràcia a l’Estat Espanyol; Toni Rodon, que explica els biaixos conservadors del sistema electoral espanyol; Mercè Espasa, que analitza el sistema judicial i la seva politització; Demià del Clot que s’endinsa en el Deep State espanyol i l’independentisme català; i Clara Morer, que analitza el tipus de transició que es va viure a Portugal. També hi ha col·laborat Teresa Jordà, que introdueix el número fent un repàs sobre la Transició, els poders de l’estat i els moviments impugnadors del règim. Tanquen el dossier central, Irene Montero i Gabriel Rufián.
Més enllà d’aquest dossier central, Mònica Peinado parla sobre la falta d’inversió en la xarxa ferroviària catalana; Lars Trägårdh, de la filosofia individualista de l’estat suec; Jordi Serrano, de la Primera República espanyola i l’Estat català; i Rosalia Àvila, sobre la davallada demogràfica del Japó i les polèmiques polítiques natalistes.
El número està disponible al web per consultar i descarregar de forma gratuïta en aquest enllaç.