En un escenari post-procés, Josep Huguet, Joan Puigcercós i Francesc Codina analitzen noves línies d’acció civils i institucionals per avançar cap a la República catalana
«Picar Pedra: 50 reflexions republicanes sense jugades mestres», de l’editorial Saldonar, és el resultat d’un any i mig de converses entre Josep Huguet, conseller de la Generalitat (2004-2010) i president de la Fundació Josep Irla (2011-2016), Joan Puigcercós, conseller de la Generalitat (2006-2008) i líder d’Esquerra (2004-2011) i Francesc Codina, filòleg i professor emèrit de la UVic-UCC.
L’objectiu: “Trobar un bon GPS per a l’independentisme, que l’orienti i li faci saber les seves debilitats per afrontar el camí cap a República”, com recull en el pròleg del llibre el periodista Àlvar Llobet, encarregat d’editar mesos de converses entre tres persones amb gran bagatge polític, que han estat a primera línia de la política i coneixen de prop l’escenari català.
En paraules de Llobet, “un llibre on hi aporten la seva experiència, que unida a la reflexió i al debat serè, pretén aportar una mirada realista al futur, sense solucions màgiques, que posi les bases i identifiqui els punts importants per avançar cap a la República catalana”. Una tasca que com indica el mateix títol del llibre, “requereix treballar i organitzar-se millor per fer de contrapès de l’Estat espanyol, una gran estructura de poder que té a l’abast totes les palanques de control i repressió al servei d’un poderós conglomerat d’interessos econòmics ”, afegeix Llobet.
Ampliar suports
Per fixar aquest camí, els autors sostenen que és important conèixer d’on ve el moviment i en quina situació es troba. Per això, en el llibre posen sobre la taula mites, mentides i certeses de l’independentisme fins arribar a la tardor de 2017 amb la celebració del referèndum. Una fita històrica que segons l’exconseller i l’exlíder d’Esquerra Joan Puigcercós, va suposar “una presa de consciència per a molts de com l’Estat espanyol és un organisme opressor, que no cedeix en llibertats, no vol ser reformat i accepta el diàleg”.
Joan Puigcercós: “L’1-O va ser una presa de consciència per a molts de com l’Estat espanyol és un organisme opressor, que no cedeix en llibertats”
No obstant, els tres autors apunten que encara hi ha molta feina a fer. Com alerta Francesc Codina, “la societat catalana encara no té prou força per tirar endavant la via democràtica cap al referèndum i la independència”, però “l’Estat espanyol tampoc té legitimitat, vistos els resultats electorals després de l’1-O, per persistir només per la via repressiva”. En aquest sentit, defensa la idea de què cal obrir “un nou escenari on hi ha d’haver processos de negociació amb l’Estat i, al mateix temps, des de Catalunya iniciar un procés d’acumulació de forces per arribar, a través d’una via àmplia, a aquesta solució democràtica, que passaria per l’amnistia i el referèndum, i permetria avançar cap a l’estat propi”.
Francesc Codina: “Des de Catalunya cal iniciar un procés d’acumulació de forces per arribar, a través d’una via àmplia, a l’estat propi”
Segons l’expresident de la Fundació Josep Huguet, per reforçar aquest contrapoder és necessari que la societat civil s’organitzi: “Per contrarestar l’Estat, un aparell molt potent, amb la monarquia al capdamunt, la judicatura, la policia patriòtica, les empreses de l’IBEX-35 i mitjans de comunicació finançats per aquesta mateixa oligarquia econòmica, cal que la majoria d’entitats organitzades de pes a Catalunya com sindicats, patronals, col·legis o grans entitats es posicionin a favor de democratitzar l’Estat i acceptar el dret d’autodeterminació”.
Aplicar un estratègia noviolenta
En aquest escenari, els autors de Picar Pedra plantegen que el camí cap a la República catalana a partir de vies que s’exclouen entre elles és un greu error conceptual.
“Aquest és un dels errors que s’està cometent ara mateix tenint en compte que com hi ha una certa polarització per l’hegemonia política del país, sembla que les dues posicions s’hagin d’especialitzar en una única acció. Uns defensant el diàleg com a única bandera i altres defensant una confrontació continuada −molts cops més simbòlica que no pas real− quan el que tenim en realitat són dues estratègies complementàries”, critica Josep Huguet.
Josep Huguet: “Tots els fronts han d’estar sempre oberts perquè l’acumulació de forces és la que permetrà el contrapoder amb l’Estat”
Per tant, com fixen els manuals de desobediència civil, els autors proposen una estratègia noviolenta concentrada en cinc accions: al diàleg i la desobediència civil, cal sumar-li la denúncia i la utilització de la via judicial, la no cooperació, i la construcció d’alternatives socioeconòmiques. Una estratègia que com recalca Huguet, no pot tenir data de caducitat, sinó que “tots els fronts han d’estar sempre oberts perquè l’acumulació de forces és la que permetrà el contrapoder amb l’Estat o que aquest entri en crisi”.