Laura Pinyol s’endinsa al submarí de Periskopia per parlar de mitjans, desinformació i poder

En un món on les notícies falses es propaguen a gran velocitat, els algoritmes condicionen allò que veiem i la intel·ligència artificial fa cada vegada més difícil distingir entre realitat i ficció, ens preguntem: Qui controla la informació? Qui vigila els qui ens expliquen què passa? I quina responsabilitat tenim nosaltres com a consumidors de notícies?

Per reflexionar-hi, Raül Romeva ha conversat amb Laura Pinyol, periodista, escriptora, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i presidenta de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, sobre el paper del periodisme davant la desinformació, l’educació mediàtica com a eina de responsabilitat cívica, i els reptes de regular un ecosistema digital que avança més ràpidament que les pròpies lleis.

Una de les qüestions centrals del capítol és la dificultat de distingir entre informació, manipulació i mentida. Pinyol recorda que les notícies falses no són un fenomen nou, però sí que ho són la velocitat amb què es propaguen i els interessos econòmics que les alimenten: “Quan ens trobem amb una notícia falsa sempre ens hem de preguntar qui hi ha darrere i quin objectiu té”, adverteix.

Davant d’aquesta realitat, reivindica el valor de les fonts, la verificació i la capacitat de qüestionar allò que rebem, fins i tot quan sembla versemblant.

Què compartim? A qui donem visibilitat? Quins continguts premiem amb els nostres clics? La conversa també posa el focus en la nostra responsabilitat com a consumidors d’informació, en tant que cada clic, cada contingut compartit i cada interacció contribueixen a reforçar determinades fonts i discursos.

Per això, l’educació mediàtica esdevé una eina imprescindible per construir una societat més conscient i democràtica. Com assenyala Pinyol, “no hi ha receptes màgiques contra la desinformació”, per tant, cal entrenar la mirada crítica i aprendre a fer-nos les preguntes adequades per comprovar si allò és fals.

Però, què passa quan són els algoritmes els que decideixen què veiem i què queda fora del nostre abast? Romeva i Pinyol aborden també el poder opac de les grans plataformes tecnològiques, la necessitat de regular-les i el debat entre llibertat d’expressió, drets fonamentals i interessos empresarials.

Des de la seva experiència al CAC, Pinyol exposa les dificultats de regular un entorn que canvia constantment i en què les grans empreses tecnològiques acumulen un poder extraordinari.

Tot i així, “Europa està fent passos endavant, lents però valents, en regular un sector que fa dos o tres anys era impensable, defensant que els drets de la ciutadania s’han de posar al centre”.

Per tant, una societat amb més educació mediàtica seria més lliure, més crítica o més resistent? Pinyol no dubta: “Les tres coses alhora”.

Marshall McLuhan ha estat l’autor escollit per tancar la conversa amb la cita: «El mitjà és el missatge». Una reflexió que, en plena era digital, pren més sentit que mai: la manera com rebem la informació, els canals que la transmeten i els algoritmes que la filtren no són neutrals, sinó que condicionen la nostra percepció de la realitat i la manera com construïm opinió.

 

El sisè capítol de Periskopia ja disponible a YouTube, Spotify i Apple Podcasts: