Marta Junqué entra al submarí de Periskopia per parlar sobre el dret al temps

Qui decideix sobre el nostre temps? Tenim prou hores per treballar, cuidar-nos, descansar i també participar de la vida comunitària? El temps és molt més que una qüestió d’agenda: és una qüestió de drets, desigualtats i llibertat.

En el cinquè capítol de Periskopia, Raül Romeva conversa amb Marta Junqué, politòloga especialitzada en polítiques del temps i fundadora de la Time Use Initiative (TUI), per explorar per què la manca de temps no és només un problema individual, sinó un repte col·lectiu que requereix respostes polítiques.

Vivim amb la sensació constant de no arribar a tot. Però, i si el problema no fos que ens organitzem malament, sinó que la societat està organitzada d’una manera que no ens permet disposar del nostre temps?

“El temps és un dret de drets. Si tu no tens temps, no podràs fer altres drets necessaris per a la teva vida”, afirma Junqué. Una idea que situa el temps al centre de la justícia social i que ens convida a preguntar-nos qui té realment la llibertat de decidir sobre la seva vida quotidiana.

Treballar més hores vol dir treballar millor? Junqué ho qüestiona i posa sobre la taula la necessitat de repensar les jornades laborals, els horaris i la manera com distribuïm el temps entre les diferents esferes de la vida. Compactar jornades, teletreball, millora del transport públic i una organització més racional dels horaris són algunes de les propostes que enumera en aquest sentit.

Però parlar dels usos del temps també vol dir parlar d’equitat. Les dones continuen assumint una part més gran de les tasques domèstiques i de cura, i la càrrega mental que també comporta, fet que limita el seu temps de descans i d’oci. Com explica Junqué, malgrat els avenços en igualtat, “quan mirem al final del dia, els homes tenen més temps d’oci que les dones”.

En aquest tercer bloc, Romeva i Junqué aborden la relació entre la pobresa de temps i la participació democràtica: “Quan arribem al final del dia esgotats, després de treballar, desplaçar-nos i assumir les cures, sovint ja no queda espai per informar-nos, reflexionar o participar en els afers col·lectius”.

“El dret al temps és un pilar perquè funcioni la democràcia”, recorda Junqué. I és que sense autonomia sobre el nostre temps, la llibertat i la participació poden quedar reduïdes a drets formals difícils d’exercir.

El capítol acaba amb una cita de Jorge Luis Borges que resumeix el motiu d’aquesta conversa: «El temps és la substància de la qual estic fet». Perquè, al capdavall, reivindicar el dret al temps és reivindicar el dret a viure.

 

El cinquè capítol de Periskopia ja està disponible a YouTube, Spotify i Apple Podcasts