Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla, i Olga Palahí, guanyadora de la Beca

Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla, i Olga Palahí, guanyadora de la Beca

Olga Palahí guanya la Beca d’Estudis Històrics President Irla 2018

La Beca d’Estudis Històrics President Irla 2018 s’ha atorgat a Olga Palahí per a biografiar Martí Jordi Frigola, que fou alcalde de Palafrugell. El jurat, format per Pere Bosch, Joan Casamitjana i Enric Pujol, ha escollit el projecte «Martí Jordi Frigola, comissari de la Generalitat. Un polític al front (1904-1938)», per l’interès d’una figura que fou càrrec electe de ben jove, amb una forta projecció i compromís amb els valors republicans.

Martí Jordi Frigola va ser alcalde de Palafrugell

El projecte pretén col·laborar amb la recuperació de la memòria història, mitjançant la biografia d’un personatge que ha restat en l’oblit inclús en el seu propi municipi. L’autora vol biografiar Martí Jordi Frigola, però també fer una aproximació al tarannà i pensament de Frigola a través dels articles que va escriure a diverses publicacions, com la Revista del Baix Empordà i l’Ara.

Olga Palahí Jordi és professora de secundària i llicenciada en Economia, i es va començar a interessar per Martí Jordi Frigola fruit d’una investigació de l’arbre genealògic de la seva família.

Per escoltar l’àudio de la notícia que li han fet a Ràdio Palafrugell, pitja aquí (minut 17.15).

Qui era Martí Jordi Frigola?
Martí Jordi Frigola va néixer el 1904 a Palafrugell, fill de petits empresaris tapers de la vila. Fou un jove compromès amb la vida local del seu municipi, i començà a escriure en diaris i publicacions com la Revista del Baix Empordà, on feia cròniques i articles sobre esport i política. A finals del 1930 va fundar Ara, una revista republicana amb fort impacte a la zona.

Militant d’Esquerra Republicana, va fer campanya per l’Estatut i a les eleccions de 1934 en va ser elegit alcalde de Palafrugell. Uns mesos més tard, va proclamar l’Estat català des del balcó de l’Ajuntament. Per aquests fets, fou detingut i empresonat a Girona.

Estava compromès amb la República i es a incorporar a l’Exèrcit Popular per voluntat pròpia

Posteriorment, va marxar a l’exili amb el seu amic i regidor Josep Camós. Al setembre de 1936, retornat a Catalunya, va ser nomenat Comissari d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya a les comarques de Girona. Tot i que se n’hagués pogut lliurar per la seva responsabilitat, va decidir incorporar-se a l’Exèrcit Popular per iniciativa pròpia. Poc després d’entrar-hi, va ser ferit per un obús a Sant Quirze de Besora.

Comparteix aquesta noticia