fbpx

«La noviolència com a instrument d’emancipació», el nou Eines

L’impulsor de la lluita noviolenta Martí Olivella i la portaveu d’UxR 2018-19 Núria Marín conversen sobre la noviolència: què és i que garanteix el seu èxit

Quins elements ajuden a l’èxit d’un moviment noviolent? Per donar-hi resposta, Martí Olivella, membre del primer grup d’objectors de consciència al servei militar i impulsor de la lluita noviolenta, i Núria Marín, portaveu d’Universitats per la República el curs 2018-2019, han conversat aquest dijous 3 d’octubre al Harlem Jazz Club de Barcelona, en el marc de la presentació del número 35 de l’Eines, titulat «La noviolència com a instrument d’emancipació».

La noviolència davant l’opressió

En la setmana en què es compleixen 150 anys del naixement de Gandhi –símbol de la lluita noviolenta–, Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla, ha posat en valor l’estudi de la noviolència no només com a fonament ètic, sinó també com “una forma de lluita davant l’opressió”. En aquest sentit, l’impulsor de la lluita no violenta, Martí Olivella, ha apuntat que si l’abús de poder i la violència no aporta benestar, llibertat o dignitat per a una societat, “només pot quedar un camí, el de la noviolència”.

Núria Marín: “La lluita noviolenta requereix d’una estratègia prou complexa, però segura per arribar a l’èxit”

Olivella ha recordat que al llarg del segle XX, hi hagut el doble de revoltes armades que de noviolentes, però de les armades només han triomfat una quarta part mentre que les noviolentes han tingut un èxit del 50%.

En aquest sentit, Núria Marín ha remarcat que l’estratègia és un punt clau. I en què consisteix? “La lluita noviolenta requereix de la preparació d’un pla, d’una estratègia prou complexa, però segura per arribar a l’èxit”. Una estratègia que “no ha de comptar amb terminis i que necessàriament ha d’anar acompanyada de la perseverança”, ha puntualitzat Olivella.

Martí Olivella: “La desobediència civil és la bomba atòmica de la lluita noviolenta”

La desobediència civil és precisament una de les eines que sovint empren els moviments noviolents. Una tècnica que Olivella ha definit “la bomba atòmica de la lluita noviolenta”. És una eina que no es pot menystenir, i a la que només cal recórrer quan la denúncia i la manifestació ja no funcionen.

El cas català

“Entre la resignació o la noviolència, Catalunya ha optat per aquesta darrera com a forma enfrontar-se a un estat formalment democràtic, però cada cop més autoritari”, ha sentenciat Olivella.

Martí Olivella: “L’1 d’octubre va ser una gran acció de desobediència civil”

Segons Núria Marín, en els darrers anys, entre la societat catalana ha començat a arrelar la cultura de la lluita noviolenta, i molt especialment entre els joves. De fet, “en les setmanes prèvies a l’1 d’octubre, ja aplicàvem eines d’acció noviolenta sense ser-ne conscients”.

L’1 d’octubre va ser una gran acció de desobediència civil ja que ens vam creure tant que vam ser capaços de jugar-nos la pell, enfrontant-nos a l’Estat”, ha recordat Olivella. Marín ha defensat que cal seguir en aquesta línia noviolenta i ser conscient que la repressió seguirà, ja que “l’Estat farà ús de totes les seves eines, també de les violentes”.

Núria Marín: “En les setmanes prèvies a l’1 d’octubre, ja aplicàvem eines d’acció noviolenta sense ser-ne conscients”

Davant la pregunta del «I ara què?», Marín i Olivella han reivindicat que cal estudiar els escenaris pròxims, preparar una estratègia conjunta i ser capaços d’assumir responsabilitats. “Només així, un dia aconseguirem la República”, ha conclòs Nuría Marín.

Podeu descarregar-vos el número «La noviolència com a instrument d’emancipació» ==> aquí

Comparteix aquesta noticia