En el marc de l’activitat Club Irla, Raül Romeva i Abigail Schaaff conversen sobre la pel·lícula «L’home dels nassos»
«L’home dels nassos» és una aposta contundent pel cinema de ficció històric en català. Posa en valor la identitat com a poble de Catalunya i la seva memòria a través d’una història on el personatge de l’home dels nassos és l’eina per parlar sobre estigma, condemna i el que queda després de la guerra (visiona el tràiler).
La projecció de la pel·lícula ha tingut lloc al Cinema Maldà de Barcelona, en col·laboració amb la productora Aguacate Calabaza Films, i ha estat precedida per una introducció en mans del director acadèmic de la Fundació, Lluís Pérez, que dona la benvinguda a l’acte.
Una història sobre el passat que ens explica qüestions encara vigents
Posteriorment al visionat del film, Raül Romeva, president de la Fundació Irla, i Abigail Schaaff, directora de la pel·lícula, han conversat sobre els diversos temes que posa sobre la taula «L’home dels nassos». Una conversa moderada per la directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol.
“La història passa temporalment en el nostre passat, però conceptualment podria ser una història contemporània”, així ha descrit Raül Romeva el film que vincula el drama terrenal amb “la nostra història i, alhora, amb el nostre present i el nostre futur”. Romeva ha relacionat les conseqüències de la persecució republicana del passat amb accions que se segueixen veient avui: “La mentida que va fer que alguna gent trobés justificat fer algunes accions fa cinquanta anys, és el que encara alimenta la persecució d’idees avui. Jo vaig acabar a la presó, altres acusats de terrorisme”.
D’altra banda, la directora del film ha posat èmfasi en l’estigma: “Evidentment, hi ha la necessitat de trobar culpables a una tragèdia i no es pregunta més enllà d’assenyalar un culpable”. Ella mateixa ha pogut viure en primera persona com sistemàticament es necessita etiquetar a les persones, moltes vegades sense qüestionar-s’ho dues vegades: “La meva àvia era considerada l’alemanya al barri de Gràcia, quan en realitat era francesa. Això és per la idea que era una dona amb caràcter i tenien por que la seva imatge tingués represàlies. Les ètiques estan a tot arreu”.
