Rafel Bruguera és l’autor de la biografia de l’escalenc Martí Rouret: “Mestre i pedagog, polític, intel·lectual cultural, poeta, maçó i exiliat. Tots aquestes vessants definien a Rouret”
Més d’un centenar de persones s’han aplegat aquest divendres a l’espai de l’Alfolí de la Sal de l’Escala per conèixer la vida i obra de Martí Rouret a través de la biografia «Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Méxic», escrita per Rafel Bruguera i editada per la Fundació Josep Irla.
Fill de l’Escala, Martí Rouret es traslladà de jove a Móra d’Ebre per exercir de mestre, on inicià la seva trajectòria política. Fou, entre moltes altres responsabilitats, diputat del Parlament de Catalunya, secretari general d’ERC, conseller de Sanitat i finalment sotssecretari de la Presidència de la Generalitat, com a home de màxima confiança del president Lluís Companys.
La presentació ha comptat amb la participació de l’autor de la biografia, Rafel Bruguera, acompanyat per Víctor Puga, alcalde de l’Escala, Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC, Anna Maria Garcia, catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la UdG i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.
La recuperació de la figura de Martí Rouret
L’alcalde de l’Escala Víctor Puga ha obert l’acte, qualificant-lo d’“homenatge a un republicà, a un polític que va haver d’afrontar-se una etapa molt difícil, però també de moltes il·lusions”.
Rafel Bruguera, autor de la biografia, ha subratllat la importància d’estudiar un personatge com Rouret, qui va ser el primer diputat escalenc al Parlament de Catalunya. De fet, Bruguera ha explicat com estudiant la tasca parlamentària de Rouret, va descobrir un personatge de gran trajectòria política, que arribà a ocupar el càrrec de sotssecretari de la Presidència de la Generalitat, “un càrrec únic, que mai ningú més ha ocupat al llarg de la història”.
Durant la seva intervenció, Anna Maria Garcia, catedràtica emèrita d’Història Contemporània, ha destacat la tasca de Rouret durant la Guerra Civil: “Rouret va encapçalar una política intensa, especialment a finals de la guerra, amb l’evacuació dels diputats catalans i la salvaguarda de l’arxiu del Parlament de Catalunya, especialment d’aquells documents més comprometedors, com els expedients del personal al servei de la cambra catalana”.
Rafel Bruguera: “Rouret ocupà el càrrec de sotssecretari de la Presidència de la Generalitat, un càrrec que ningú més ha ocupat al llarg de la història”
En aquest sentit, Bruguera ha definit a Rouret com un home que “tot i no ser un polític o un intel·lectual cultural de primer ordre, des d’un segon esgraó tingué una importància enorme durant els anys 30 a Catalunya”.
Un exercici de justícia històrica
Com ha apuntat Marta Vilalta, Martí Rouret formà part d’una generació de polítics referents dels catalanisme republicà, un moviment “hegemònic”, que “ha esdevingut un motor de canvi per al nostre país”.
Segons Vilalta, aquesta força basada “en la llibertat nacional i la justícia social” són idees que han captivat a altres persones rellevants de la història del país, a dones com Nativitat Yarza, la primera dona alcaldessa a Catalunya, o la feminista i propagandista d’Esquerra Maria Dolors Bargalló; i homes com els presidents Lluís Companys o Francesc Macià.
Marta Vilalta: “El catalanisme republicà va esdevenir un motor de canvi per al nostre país”
Per això, el president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha reivindicat la necessitat de recuperar aquesta part de la memòria del país que s’havia perdut. “Quan estudiem política a través dels textos històrics tendim a fer una sintetització de l’època; només descobrirem la seva complexitat aproximant-nos a personatges com Rouret, testimonis que van participar de la República i van afrontar els obstacles de la guerra”.
Sobre l’autor
Com el personatge biografiat, Rafel Bruguera és mestre i diputat al Parlament pel PSC. També compta amb un màster en Gestió i Dret Local i està diplomat en un postgrau en Comunicació i Estratègia Política per la UAB. Ha publicat diversos treballs d’història local entre els quals destaquen: Joan Ballesta «Calafat», un escalenc alcalde de la Girona republicana; Escalencs assassinats durant la Guerra Civil; Antoni Puig «Tonet», barber, àcrata i savi; i Jaume Pellicer Lleonart «Quicus». El tràgic exili d’un republicà.
