Marina Garcés imparteix la Lliçó Inaugural Josep Irla 2020-2021

La filòsofa i escriptora reflexiona sobre la crítica i la raó il·lustrada, claus davant l’epidèmia de la por

Amb un inici de curs marcat per la pandèmia, la doctora en filosofia Marina Garcés ha impartit la Lliçó Inaugural Josep Irla 2020-2021: «L’esperit il·lustrat davant l’epidèmia de la por». En ella, ha reflexionat sobre els valors il·lustrats i la raó crítica com a elements clau davant la por i la incertesa que es deriven de la crisi de la Covid-19.

La presentació d’aquesta Lliçó ha anat a càrrec del president de la Fundació Joan Manuel Tresserras, qui ha destacat l’aportació de veus com la de la professora Marina Garcés, que “ajuden a restablir la connexió entre el pensament i l’acció política”.

Marina Garcés és professora agregada a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on dirigeix el Màster de Filosofia per als reptes contemporanis. El seu treball s’ha centrat en l’àmbit de la política i el pensament crític, i ha escrit assaigs tan destacats com «Nova il·lustració radical» o «Ciutat Princesa». El seu darrer llibre és «Escola d’aprenents», que es publica aquest novembre.

 

Davant la pandèmia

La pandèmia ha donat protagonisme a la por, un element que com apunta la doctora en filosofia “no és nou per a l’ésser humà”. En aquest escenari, es planteja: a què tenim més por, al que sabem o al que no sabem?

Segons Garcés, el pensament i la por sempre van junts, atès que “el pensament és aquell moviment que sense negar la por, ens permet travessar-la”.

Però, alerta que “un escenari dominat per una por inespecífica, és un escenari abonat pel dogmatisme”, entenent per dogmatisme qualsevol posició o afirmació tinguda per inqüestionable.


Marina Garcés: “El pensament i la por sempre van junts”

A partir d’aquest anàlisi, es pregunta si és possible fer front a l’epidèmia de la por i el dogmatisme. Senyala que sí, argumentant que “si algun compromís té el pensament, és el de trencar aquests cercles que bloquegen, neutralitzen i cancel·len el pensament a cada moment que es donen”, com està passant en relació amb el que s’anomena pandèmia.

 

L’esperit il·lustrat

Una de les vies que proposa Garcés com a resposta a aquest escenari utòpic-distòpic, és recórrer a “l’esperit de la Il·lustració”, que és part del títol d’aquesta Lliçó.


Marina Garcés: “Podem confiar amb la ciència, però mai des d’un lloc inqüestionable”

Per apropar-se a aquest esperit crític i ètic de la Il·lustració, l’experta en filosofia posa èmfasi en el concepte de la confiança: “Podem confiar en la ciència i els coneixements, però mai des d’un lloc inqüestionable en el nostre present”. En aquest sentit, apunta Garcés, és necessari fer ús de la crítica.

“Del coneixement, de la ciència, de la cultura o de l’educació només en podem esperar beneficis socials, col·lectius i de futur si -i només si- aquests són inseparablement un exercici de crítica de si mateixa”, afirma Garcés.


Marina Garcés: “Atrevim-nos a saber i atrevim-nos a no saber”

Amb aquests elements sobre la taula, la doctora en filosofia conclou que un esperit crític és aquell que sap que no hi ha solucions, sinó aproximacions: “Tenim la necessitat de revisar i anar endavant i enrere constantment en aquesta llarga tasca de poder-nos relacionar amb allò que som i amb allò que esdevenim”. Per tant, −afegeix− “atrevim-nos a saber, sí, i atrevim-nos a no saber”.

Comparteix aquesta noticia