Repassem els punts claus entorn la Cimera d’Acció Climàtica 2019 a Nova York, amb Louis Lemkow, catedràtic de sociologia ambiental

Aquet setembre de 2019 s’ha celebrat una cimera d’urgència centrada en la crisi climàtica. La cita, que ha tingut lloc a la mateixa seu de les Nacions Unides, a Nova York, ha aconseguit reunir una seixantena de països i, en aquesta ocasió, també ha comptat amb la participació de les principals ciutats del món com Barcelona, empreses del sector privat, principals membres de la societat civil –com la jove activista pel clima, Greta Thunberg–  i altres organitzacions internacionals.

L’objectiu: desenvolupar solucions ambicioses en àrees com una transició cap energies renovables, infraestructures i ciutats més sostenibles, l’adaptació a impactes climàtics a nivell mundial o la transformació de l’economia per aconseguir un nivell zero net d’emissions.

Entorn aquesta cimera climàtica, s’han convocat multitud d’esdeveniments amb la participació d’empreses i associacions, i que han culminat amb la vaga mundial del clima, una protesta a nivell global celebrada el passat 27 de setembre per exigir als líders mundials que prenguin mesures contundents i de caràcter urgent per acabar amb la crisi climàtica.

Arribats a aquest punt, quins són els compromisos adquirits i quins són els reptes climàtics que queden pendents? El catedràtic de sociologia ambiental de la UAB, Louis Lemkow, en fa balanç i analitza la implicació present i futura dels principals actors econòmics i socials front la crisi climàtica.

“Territoris com els països nòrdics ja han començat a prendre mesures radicals de reducció d’emissions de gasos, però és atípic ja que molts països encara no han definit els seus objectius climàtics”.

“El cas de la Xina és d’una certa complexitat: al ser el país amb més població del món, té uns nivells d’emissions molt elevats, però no per càpita, com sí el cas dels EUA”.

“Les ciutats són administracions amb molt de pes i, per tant, amb la capitat de prendre accions contundents contra la crisi climàtica”.

“L’exclusió de vehicles contaminants al centre de les ciutats és una mesura polèmica, però necessària”.

“Cada cop hi ha més empreses implicades i compromeses amb la qüestió climàtica; per contra hi ha d’altres que només usen tècniques i estratègies de greenwashing per donar millor imatge”.

“No tenim una economia socialitzada, sinó capitalista; per tant, si volem arribar a una aproximació d’una sostenibilitat real, és imprescindible uns canvis profunds de les pràctiques empresarials”.

“La gran consigna de les manifestacions és que volem justícia climàtica i ho volem ara”.

“Europa està liderat el procés per al fons verd pel clima”

“Solidaritat intergeneracional és un dels conceptes que més va ressonar durant aquells dies”.

“Es molt fàcil fer una declaració climàtica, però no pot ser simplement un gest simbòlic, necessitem concretar mesures”.