fbpx

Les pioneres del municipalisme feminista

[Mapa interactiu] Descobrim les primeres dones electes a les institucions locals republicanes dels Països Catalans

Les eleccions municipals celebrades a Catalunya el 14 de gener de 1934 —les primeres d’aquest àmbit en què les dones poden votar— representen l’entrada, per primer cop en democràcia, d’electes femenines a les institucions locals.

Quatre dones, que formen part de quatre llistes electorals que guanyen per majoria absoluta als seus respectius municipis, esdevenen pioneres del municipalisme feminista al país: la treballadora del tèxtil Justa Goicoechea, regidora a l’Hospitalet de Llobregat per la coalició d’esquerres liderada per ERC amb el PNRE; la botiguera Consol Nogueras, regidora a Mataró, per la llista del Front Únic d’Esquerres, liderat per ERC; la mestra de guarderia Fidela Renom, regidora a Sabadell, per la llista formada pel PRDF, ERC i USC; i la mestra Nativitat Yarza, que encapçala la candidatura liderada per ERC a Bellprat, i es converteix en la primera alcaldessa escollida democràticament per sufragi universal als Països Catalans.

Arran dels Fets dOctubre de 1934, totes elles són destituïdes del seu càrrec, que no recuperaran fins el triomf del Front dEsquerres a les eleccions del febrer de 1936, a partir del qual s’incorporaran altres dones com Esperança Martí, regidora a Esplugues de Llobregat o Magdalena Llonch, regidora a Cerdanyola del Vallès.

Al llarg de la Guerra Civil, dones de diverses organitzacions polítiques i sindicals completen la llista de pioneres del municipalisme feminista republicà: Caterina Casas, regidora a Molins de Rei, Francesca Monné, regidora a Esparreguera, Antònia Adroher, regidora a Girona, Teresa Palau, regidora a Reus, Aurèlia Pijoan, regidora a Lleida o Dolors Piera, regidora a Barcelona, entre altres.

Nota sobre el mapa: Passant el cursor sobre cada punt, es desplega el perfil de cada alcaldessa/regidora (nom, on va exercir el càrrec, naixement i mort). També hi ha l’opció de clicar sobre les dobles fletxes situades a la part inferior dreta del mapa per fer la imatge més gran.

Les primeres dones electes a Catalunya pertanyen a la força majoritària d’aquell moment, ERC, partit que lidera la Generalitat republicana amb Francesc Macià i posteriorment, amb Lluís Companys.

L’esclat de la Guerra Civil i la designació d’ajuntaments conformats només per les forces polítiques i sindicals que donen suport a la República, suposa l’entrada de noves regidores. Tot i que ERC continua sent una organització rellevant, també prenen importància el PSUC i la CNT amb i, en menor mesura, el POUM i la Unió de Rabassaires. També durant aquesta etapa, per primer cop,  trobem una vintena de regidores al País Valencià, pertanyents a diferents formacions d’esquerres.

Una experiència que serà efímera, en tant que la Dictadura franquista posa fi a la democràcia i, en conseqüència, als drets i llibertats de les dones que tant havien costat d’aconseguir, portant-les pràcticament a totes elles a lexili o a la presó.

Les primeres electes a Catalunya

La primera alcaldessa, Nativitat Yarza, i les primeres regidores de Catalunya, Fidela RenomJusta Goicoechea i Consol Nogueras, representen una generació de dones lluitadores, compromeses amb el feminisme i els valors republicans, que van accedir al poder a partir de les eleccions municipals de gener de 1934.

Nativitat Yarza és nascuda a Valladolid i criada a Barcelona. Comença a exercir com a mestra en diversos pobles d’Aragó i Catalunya fins que el 1929 és nomenada mestra de lescola de Bellprat. En les eleccions municipals de 1934 encapçala la llista dERC a Bellprat, guanya els comicis i esdevé la primera alcaldessa electa de la història dels Països Catalans. Arran dels Fets d’Octubre és destituïda, com la gran majoria d’alcaldes i regidors d’esquerres del país, posant fi a la seva etapa d’alcaldessa. L’agost de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, sallista com a miliciana voluntària a la Columna Del Barrio, organitzada per la UGT, alhora que s’afilia al PSUC. Dos mesos després, les milicianes són retornades del front i és destinada com a directora del Grup Escolar Lina Òdena de Barcelona, al servei del Consell de l’Escola Nova Unificada. Amb la derrota, sexilia a França.

Fidela Renom és filla d’una família de treballadors tèxtils. El 1932 funda i presideix la Lliga Laica Femenina, pal de paller de lacció dassistència social republicana a Sabadell. La seva feina en aquests àmbits i també com a impulsora i mestra de guarderia la porten a incorporar-se a la candidatura de la Coalició dEsquerres —formada pel PRDF, ERC i USC— a les eleccions municipals de gener de 1934, esdevenint la primera regidora de la història de Sabadell. Després del Bienni Negre, el 1936 reprèn la tasca dassistència social municipal. Amb l’esclat de la Guerra Civil, el setembre de 1936 deixa de ser regidora, però continua implicada socialment presidint la Secció Femenina del Socors Roig Internacional a Sabadell i impulsant 26 guarderies amb la Lliga Laica Femenina. La derrota republicana la porta a lexili fins el 1949 quan retorna a Sabadell i s’incorpora a una nova lluita social: la defensa de les persones grans.

Justa Goicoechea és nascuda a l’Aragó, però criada a Catalunya. Treballadora del tèxtil, arran de la proclamació de la República, sadhereix a ERC i esdevé una de les impulsores de la Secció Femenina al Centre dUnió dEsquerra Republicana, del districte 3r, al barri de Santa Eulàlia. A les eleccions municipals del 1934 és l’única dona que forma part de la candidatura d’ERC que guanya les eleccions, esdevenint la primera regidora de la història de lHospitalet. Arran dels Fets d’Octubre, l’Ajuntament es dissolt per ordre militar. No serà fins la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions legislatives del febrer de 1936 que reprèn la tasca de regidora, assumint la cartera de Cultura. L’esclat de la Guerra Civil porta una reorganització dels ajuntaments catalans i deixa la responsabilitat de regidora. Amb la derrota republicana decideix no marxar a l’exili, però el franquisme la deté, jutja i condemna a dotze anys de presó, complint-ne més de tres abans d’assolir la llibertat condicional, el 1942.

Consol Nogueras, originària d’Argentona, s’instal·la el 1914 a Mataró. Amb la proclamació de la República s’implica en política i el febrer de 1933 impulsa la creació de la Secció Femenina del Centre Republicà Federal que presideix. La seva empenta i energia, així com el reconeixement dels seus companys, l’impulsen a incorporar-se a la candidatura d’ERC a les eleccions municipals del gener de 1934, esdevenint la primera regidora de la història de Mataró. Els Fets d’Octubre i la destitució dels regidors d’esquerres suposen un parèntesi, que es tanca amb la seva restitució arran de la victòria del Front dEsquerres a les eleccions del febrer de 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil i fins el seu final, desenvolupa una intensa i meritòria tasca al capdavant de lassistència social municipal. Però, amb la derrota republicana emprèn el camí de lexili, passant pel camp de concentració d’Arles del Tec. Viu la resta de la seva vida a França, enyorant un retorn a Catalunya que per desgràcia mai es produirà.

Comparteix aquesta noticia