És el cinquè i últim debat del cicle «Moviments socials i reptes de Futur» que organitza la Fundació Josep Irla a les Comarques Gironines, un projecte coordinat per Dolors Bassa

Aquest dissabte 15 de gener s’ha celebrat la jornada «Emergència climàtica: de la denúncia a l’acció», amb experts de la Universitat de Girona i la participació de les entitats del territori.

L’acte, que ha tingut lloc a l’Auditori de Can Trona, a la Vall d’en Bas, ha comptat amb la intervenció inicial Lluís Amat, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona i alcalde de la Vall d’en Bas: “En la qüestió de la lluita climàtica fem tard i ja no és possible revertir el que està passant, però el que sí podem fer és mitigar aquest canvi tant com puguem i treballar per adaptar-nos a aquesta nova situació que hem provocat nosaltres mateixos”. En aquest sentit, ha proposat treballar de forma “decidida, valenta i polièdrica” per fer front a factors com la mobilitat i les seves infraestructures, l’energia, la gestió de l’aigua o l’educació”.

La taula rodona ha comptat amb Antonio Turiel, investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, Josep Vila, doctor en Geografia i director del Campus de Patrimoni de la UdG, Mita Castañer, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG, i Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica i Patrimoni Natural de la Generalitat.

L’investigador Antoni Turiel ha començat la seva intervenció alertant que l’emergència climàtica forma part d’un ventall de problemes més gran: “L’emergència climàtica és una crisi de sostenibilitat de les múltiples crisis de sostenibilitat que tenim ara mateix”.

Segons la proposta de Turiel, “la preservació de la biodiversitat és una de les eines més útils que tenim per lluitar pel canvi climàtic, per sobre de la descarbonització”. Per exemple, l’oceà en pot ser un gran aliat, però com alerta l’investigador del CSIC, “ajudarà a absorbir part del CO2 només si és un oceà viu, no mort”.

Coincidint amb Turiel, el doctor en Geografia Josep Vila, ha afirmat que aquesta transició energètica no es pot fer a costa de la crisi de biodiversitat. “Quan parlem de cooperació, el nostre marc de referència més pròxim a una escala regional és i ha de ser el Mediterrani”. En aquest sentit, ha criticat que es planifiquin grans macroparcs eòlics sense haver definit les àrees a protegir: “Primer hauríem de decidir quines són les àrees ecològiques més riques del nostre espai marí i després veure on podem encabir aquestes instal·lacions, no al revés, com s’està fent”.

Una altra de les esquerdes que ha posat sobre la taula són les migracions climàtiques: “Quan parlem de crisi climàtica i del moviments socials, hem de parlar de les persones i com actuem davant d’aquet escenari”. Una problemàtica que ja està passant i ha alertat: “Com anunciava el Banc Mundial, en l’escenari 2050 hi haurà uns moviments interns vinculats a la qüestió climàtica de 216 milions a escala global, i es produirà per l’escassetat d’aigua, increment nivell del mar, problemes de productivitat dels conreus…”

Com treballar-ho des de l’àmbit local? Mita Castañer, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG, ha exposat el treball acadèmic que des de la Universitat de Girona s’ha impulsat per donar resposta als municipis davant la pluja de demandes per instal·lar parcs solars en sol no urbanitzable. Entre les principals conclusions, l’equip científic considera que el sol no urbanitzable hauria de ser l’últim element que ha d’esgotar un municipi per instal·lar un parc solar i ha animat a explorar altres vies, com els sols industrials; estudiar la particularitat de cada territori amb el model energètic; i tenir en compte en tot moment el paisatge com a bé comú.

També ha alertat als polítics de Catalunya que cal fer un pla territorial sobre la implantació d’energies alternatives per evitar que cada un dels municipis tingui un problema sobre la taula cada vegada que li arribi una demanda per instal·lar un parc de producció d’energia renovable.

En aquest sentit, en la seva intervenció, Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica i Patrimoni Natural de la Generalitat, ha destacat el Decret Llei de les energies renovables que acaba d’impulsar el Govern català per fer front “la bombolla de les renovables”, potenciant una avaluació ambiental més estricta, posant el focus sota el sol urbanitzable i no només el no urbanitzable com es feia fins ara, incidint en la informació i la participació d’acord amb els propietaris i que els projectes hagin d’obrir-se a la ciutadania un 20% de la participació econòmica. “En aquests dos darrers punts és on el TC té posat el focus”, ha alertat Barnadas i ha afegit: “Davant un Estat tan immobilista i uns oligopolis que volen operar com fins ara, ens cal assumir la sobirania com a país”.

També ha recordat que aquest Decret Llei és un primer pas per començar a treballar en la Llei de Transició energètica, “element que ens permetrà fer un bon marc legal per fer la transició energètica en aquest país”.

A la segona part de la jornada, s’ha iniciat un torn de preguntes entre el públics i els ponents, també han respost a les qüestions prèvies que ens han fet arribar les persones que han seguit l’acte per streaming. Les respostes estan recollides en aquest 📔 PDF.

Aquesta jornada forma part del cicle «Moviments socials i reptes de Futur» que organitza la Fundació Josep Irla a les Comarques Gironines durant aquesta tardor-hivern. El projecte, coordinat per Dolors Bassa, neix amb la intenció de generar espais de reflexió i debat al territori sobre les qüestions claus d’avui com el feminisme, el dret del treball, el dret de l’habitatge, la solidaritat i la cooperació o el canvi climàtic. Totes les jornades ja estan disponibles al canal de Youtube de la Fundació: LLISTAT JORNADES COMARQUES GIRONINES.