Primer cinefòrum de la Fundació Josep Irla d’aquest 2020 amb la projecció del film «L’onada» i debat amb el professor Carles Viñas i la jurista i activista social Maria Dantas

«L’onada», una pel·lícula basada en fets reals, narra la història de com un professor, durant la setmana temàtica per entendre els avantatges de la democràcia, posa en marxa un experiment per explicar als seus alumnes quin és el funcionament i la lògica dels moviments autoritaris, arribant a límits extrems.

La pel·lícula ha anat precedida per una introducció a càrrec de l’historiador Ramon Alquézar, que ha posat l’accent en com el director pretén il·lustrar, analitzar i descriure el germen latent dels totalitarismes en les societats actuals. Per mostrar-ho, “s’apliquen pràctiques que són pròpies del nazisme, com l’exercici del poder, la identificació grupal o el comportament autoritari”, ha puntualitzat Alquézar.

 

És possible l’arribada de nous règims autoritaris en democràcies actuals?

Posteriorment al visionat, Maria Dantas, jurista, activista social i també diputada al Congrés, i Carles Viñas, professor d’història de la UB, han conversat sobre l’augment de l’extrema dreta a Europa i Amèrica Llatina.

Carles Viñas ha començat la seva intervenció assenyalant el fracàs de l’esquerra com la principal causa què l’autoritarisme estigui en alça o, si més, compti amb una major visibilitat: “Els votants d’esquerres s’han sentit orfes davant una esquerra que no ha sabut donar resposta als reptes del s.XXI, com ara la globalització, la identitat nacional i la migració”.

La jurista i activista social Maria Dantas també ha parlat del paper dels mass media, en tant que “s’han convertit en l’altaveu de l’extrema dreta” i, en conseqüència, han permès estendre el seu discurs i presentant-los com “una opció política més”, una visió que també ha compartit Viñas.

Carles Viñas: “Tothom que es consideri demòcrata hauria de ser antifeixista”

Maria Dantas: “Els mitjans de comunicació  s’han convertit en l’altaveu de l’extrema dreta”

El cas de l’Estat espanyol ho reflexa molt bé, segons ha explicat el professor de la UB Carles Viñas. “L’extrema dreta espanyola, fins ara marginal i diluïda en els partits de dretes, ha començat a agafar pes, entrant a formar part de les institucions i marcant el discurs polític a la resta de forces polítiques, en temes com ara la política territorial, la identitat nacional o la migració”. En aquest sentit, “ha deixat de ser l’extrema dreta tradicional i ha adoptat un discurs modern, adoptat al populisme europeu d’avui”, ha afegit.

La jurista i activista social Maria Dantas ha posat el focus sobre el cas Brasil, un estat que sota una aparença democràtica, està tendint cap a una deriva cap cop més autoritària. Dantas ho ha atribuït especialment a l’arribada del president Jaïr Bolsonaro, una persona envoltada de gent amb ideals neonazis, que “mostren sense cap problema a través dels seus discursos en  mitjans de comunicació subvencionats pel govern, i en les pròpies institucions”.