Jornada el fantasma de la precarietat

La precarietat a debat

Experts en diferents àmbits analitzen els efectes de la precarietat en una jornada organtizada per la Fundació Josep Irla i la Coppieters Foundation

Un any més la Fundació Josep Irla i la Coppieters Foundation han unit esforços per celebrar una nova jornada anual al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que enguany ha tractat la problemàtica de la precarietat. Sota el títol “El fantasma de la precarietat”, ambdues entitats han convidat experts en la matèria per tractar el concepte des de diferents òptiques: Mihaela Vancea, professora investigadora a la UPF, Montse Solé, professora de Dret a la UdG, Xavier Cuadras, professor d’Economia a la UPF, i Francisco Xavier González Sió, secretari confederal de negociació col·lectiva de la CIG.

La jornada també ha acollit la presentació de l’estudi «La flexiseguretat com a política laboral. Una anàlisi comparativa», editat per la Fundació Josep Irla i elaborat per la professora Montse Solé.

El treball reflexiona sobre la flexiseguretat, un concepte que combina la flexibilitat per a l’empresa i la seguretat per al treballador al mantenir-se en situació d’ocupació. Pren com a cas d’estudi Dinamarca, Noruega, Finlàndia i Països Baixos i en compara els resultats tenint en compte les estructures econòmiques, socials i de concertació de cada país. També es reflexiona sobre quines lliçons se’n poden extreure per a Catalunya.

 

La flexiseguretat, una política a mida

L’estudi analitza la implementació de la flexiseguretat en els països nòrdics i “pren Dinamarca com a model base ja que és un país amb un context especial que no es dona en cap altre país nòrdic ni europeu”, segons ha matisat Montse Solé durant la presentació de l’estudi.

Solé també ha destacat la interpretació que en fa la Unió Europea, qui ha proposat l’aplicació de polítiques de flexiseguretat per als estats membres, però “sense tenir en compte que el límit de dèficit pot ser una gran barrera per desenvolupar la protecció del treballador que demana aquest tipus de política”.

Montse Solé: “Un equilibri de forces entre Estat, empresaris i sindicats pot garantir l’Estat del benestar”

Una de les principals conclusions de l’estudi és que, d’entrada, no es pot afirmar que la flexiseguretat sigui bona o no per un país. “És una política que s’ha d’aplicar a mida, tenint en compte el context institucional, sectorial i empresarial de cada estat”, ha subratllat l’autora de l’estudi. “Però el que sí que podem extreure de la flexiseguretat és que un equilibri de forces entre Estat, empresaris i sindicats pot garantir l’Estat del benestar”, ha conclòs.

 

Més enllà de la condició NEET: precarietat laboral i justícia social

Mihaela Vancea ha dedicat una part de la jornada a parlar d’un dimensió de la precarietat que cada dia afecta a més joves: el fenomen NEET (Not in Education, Employment, or Training), altrament conegut com a fenomen “ni-ni”.

“Els joves es troben en una contínua transició entre la desocupació, el treball precari com autònoms i la situació ni-ni“, ha criticat. I, en conseqüència, comporta “precarietat laboral a llarg termini i exclusió social”.

Vancea ha assenyalat la falsa creença de què la condició NEET és una categoria estàtica, allunyada de la problemàtica global de la precarietat, i que es resoldria involucrant cada jove en nova formació i treball, sense tenir en compte altres problemes com l’atemporalitat i els baixos salaris. “Si volem fer-hi front, cal tractar-lo des del punt de vista de la justícia social i no com un problema de falta d’habilitats individuals”, ha afirmat.

 

Com fer front a la precarietat?

En el darrer bloc de la jornada, les professores Mihaela Vancea i Montse Solé han conversat amb els experts Xavier Cuadras i Francisco Xavier González Sió sobre l’impacte de la precarietat en la societat d’avui i, especialment, sobre els joves.

Xavier Cuadras, economista, ha lamentat que el sistema productiu català sigui “en part responsable de la taxa d’abandonament escolar” ja que “hi ha sectors empresarials que criden l’atenció de joves a treballar, afavorint l’aparició de treballadors de poca formació i amb baixos salaris”. En aquest sentit, la professora Solé ha determinat que “el que cal és impulsar polítiques socials i també de conciliació familiar, atès que sovint els joves abandonen els estudis perquè l’entorn en què es troben no ho afavoreix”.

Debat sobre l'impacte de la precarietat

Xavier Cuadras: “El sistema productiu català és en part responsable de la taxa d’abandonament escolar a Catalunya”

Francisco Xavier González Sío, secretari confederal de negociació col·lectiva de la CIG, ha anat més enllà del problema: “Ens trobem en un sistema econòmic-social que ja va néixer mort des d’un principi, ja que només afavoreix la patronal, en detriment del treballador, i on els sindicats es mantenen passius”.

Per això, segons la professora Vancea, “per lluitar contra la precarietat cal centrar-se en les desigualtats estructurals, més que en les deficiències individuals d’aquells que la pateixen”. A aquesta mesura, s’han sumat altres com augmentar els salaris, dedicar més esforços en la negociació col·lectiva, reformar el sistema educatiu perquè tingui en compte tots aquests problemes, i adaptar progressivament el mercat laboral als canvis tecnològics per reduir l’impacte negatiu sobre els treballadors.

Mihaela Vancea: “Per lluitar contra la precarietat cal centrar-se en les desigualtats estructurals”

Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, ha estat l’encarregat de tancar la jornada. Ginesta ha subratllat que l’equilibri de forces és una oportunitat perquè el mercat laboral sigui exitós a nivell de les empreses i dels treballadors: “Si generem agents socials i econòmics prou representatius, amb massa crítica i participativa, podrem ser capaços de crear espais de negociació col·lectiva on les condicions laborals que es pactin tinguin a veure amb les necessitats reals dels treballadors”.

 

Comparteix aquesta noticia