El 1979 sorgia un nou partit dins el devessall de noves formacions nascudes arran de la transaccionada democràcia. Era Nacionalistes d’Esquerra, un col·lectiu de persones que apostava per un país socialment més just i políticament més lliure. L’aventura com a formació va acabar cinc anys més tard, però la seva herència ideològica i els seus quadres van repartir-se per tot l’espectre polític, sobretot a Esquerra. Per això, la Fundació Josep Irla va dedicar un homenatge a aquesta experiència en el 25è aniversari de la seva creació. El lloc escollit per celebrar l’acte va ser el mateix lloc i dia on havia tingut l’assemblea fundacional, l’Aliança del Poblenou el 16 de desembre.

L’ecologisme, el feminisme, la compatibilitat entre drets individuals i nacionals, la solidaritat internacionalista són avui part dels discurs d’Esquerra, així com part dels quadres del partit. Mentre uns es debatien entre dogmes marxistes i uns altres en la nostàlgia marxista, Nacionalistes d’Esquerra propugnava idees avançades al seu temps, que han arrelat finalment a l’Esquerra d’avui i que molts partits volen fer-se seves també.
La celebració va ser un acte commemoratiu, però sobretot de satisfacció de la feina feta, en què 16 oradors van repassar la victòria ideològica posterior, tot i el fracàs polític de la formació, que va finalitzar el 1984 a causa dels magres resultats obtinguts.16