Una vintena d’entitats dels Països Catalans, entre les que es troba la Fundació Irla, han fet arribar a Nacions Unides diversos informes per assenyalar les vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol en matèria de drets civils, polítics, culturals i socioeconòmics, en el marc de l’Examen Periòdic Universal al que se sotmetrà l’Estat espanyol a finals d’abril.
Entre les recomanacions que s’han fet arribat, hi ha la de garantir l’aplicació de la Llei d’Amnistia, protegir el dret a l’habitatge, posar fi immediatament a les pràctiques d’espionatge il·legal, garantir la separació de poders i la rendició de comptes, protegir el model d’immersió lingüística en català, permetre l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, de reunió pacífica i d’associació, complir els estàndards mínims de drets humans en la gestió de les migracions i el refugi, o investigar la veritat sobre la desaparició forçada de menors (1936-1996).
A aquesta denúncia s’hi han adherit: Acció Cultural del País Valencià, Associació Catalana de Professionals, Amnistia i Llibertat, Assemblea Nacional Catalana, Associació Nativitat Yarza, Catesco, Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals, Fundació Catalunya Fons, Grup de Periodistes Ramon Barnils, Institut de Drets Humans de Catalunya, Irídia, La Intersindical, Language Rights, L’Associació Drets sexuals i reproductius, NOVACT, Observatori DESCA, Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Sine Qua Non i USTEC·STEs-IAC.
Informe sobre desaparicions forçada de menors a l’Estat espanyol
El passat octubre, la Fundació Irla va elaborar un informe ombra conjunt amb l’ODFM, i amb el suport d’una quinzena d’entitats, per enviar-lo a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, en el marc del quart Examen Periòdic Universal (EPU) de l’Estat espanyol. El document assenyala l’incompliment sistemàtic en les recomanacions de l’ONU i de les Institucions Internacionals que obliguen l’Estat espanyol a investigar la veritat sobre la desaparició forçada de menors que es va produir entre 1936, amb la repressió franquista, i 1996, any en què es canvia la llei d’adopció estatal. I aporta algunes solucions per donar la cobertura necessària a les víctimes i suport precís al Govern per a l’adequada aplicació de les recomanacions dels organismes internacionals en matèria de memòria històrica.
La Fundació també va donar suport a l’informe “Drets Civils i Polítics: llibertat d’expressió i assemblea” elaborat de manera conjunta entre Amnistia i Llibertat, Associació Catalana de Professionals, Associació Nativitat Yarza, CIEMEN, Fundació Catalunya Fons, Grup de Periodistes Ramon Barnils, Plataforma per la Llengua, Quorum i Sine Qua Non. En ell, s’analitza el compliment de l’Estat espanyol pel que fa al dret a la llibertat d’expressió i al dret de reunió i associació pacífiques, amb atenció especial pel context català. Les entitats denuncien els dèficits democràtics de l’Estat espanyol, com les lleis restrictives, la politització del poder judicial i les pràctiques abusives de les institucions estatals, i assenyala que el marc legal i les accions repressives han intensificat la persecució de la protesta i la restricció de drets civils i polítics. També s’insta l’Estat a garantir l’aplicació completa de la llei d’amnistia com a primer pas cap a una solució democràtica i pacífica del conflicte polític.