El dilluns 20 d’octubre va tenir lloc a l’Estació. Espai Jove de Girona la quarta jornada sobre resolució de conflictes a nivell internacional on van assistir prop d’una quarantena de persones. El conflicte escollit va ser el Sàhara ja que la capital gironina esta agermanada des de fa 11 anys amb Farsia (Sàhara Occidental). Aquest acte, organitzat per la Fundació Josep Irla i la sectorial de cooperació d’Esquerra, compta amb el suport de l’Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.
El Regidor Delegat de Joventut de l’ajuntament de Girona, Joaquim Ayats, va ser l’encarregat d’inaugurar la jornada i de presentar els ponents. Segons Ayats, “el conflicte del Sàhara és un problema que sentim germà i sobre el qual l’Estat espanyol encara no s’ha posicionat” tot i haver-hi diverses resolucions de les Nacions Unides que autoritzen el dret a celebrar el referèndum pel dret a l’autodeterminació.
Després d’una breu introducció, Ayats va donar la paraula a Laura Feliu, professora titular de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Feliu va contextualitzar breument el conflicte desglossant els tres pilars bàsics d’aquest: “el dret a l’autodeterminació, la violació dels drets humans i la cooperació internacional”. Alhora va criticar la falta de pressió de les potències occidentals entre els quals destacà Estats Units, la Unió Europea i l’Estat espanyol com a actors fonamentals, i el silenci mundial “davant les reiterades violacions dels drets humans en els territoris del Sàhara ocupat pel Regne del Marroc, en el que actuen impunement les forces de l’ordre marroquines”. Va destacar però, que sortosament en l’última dècada els mitjans de comunicació ens permeten conèixer més directament aquesta situació de tortura als territoris ocupats del Sàhara.
En aquesta jornada, l’experiència personal davant el conflicte va venir de la mà d’Oulad Moussa, delegat del Front Polisari a Catalunya. Pel delegat sahrauí, les violacions dels drets humans es van iniciar amb l’ocupació espanyola del Sàhara. En paraules seves: “el colonialisme és la major violació de drets humans que es pot cometre vers una població”. Per Oulad, “la independència no és una ideologia sinó un dret per ser autòctons i poder exercir el dret de la llibertat”. Al llarg de la seva exposició va narrar com són estigmatitzats els nascuts al Sàhara des de l’ocupació marroquina. En els seus passaports no hi apareix Marroc sinó directament SH (Sàhara) per tenir-los controlats. Per acabar la seva intervenció, Oulad va afirmar estar satisfet per haver convertit “el conflicte del Sàhara en una pedra a la sola de la sabata del Marroc; ja que quan es parla del Regne del Marroc, surt insistentment el problema del Sàhara.”
L’última intervenció va anar a càrrec de Gemma Valeri, Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona, la qual va remarcar el gran treball que s’estava realitzant des de la societat civil gironina en defensa dels drets humans. Al llarg de la seva breu intervenció va destacar que als estats que s’anomenen avançats també hi existeix la tortura, només cal recordar Guantanamo. I va remarcar que l’estat espanyol és dels principals venedors d’armament al Marroc. Acte seguit va passar la paraula a un representant d’ACAPS a Girona (Associació catalana d’Amics del Poble sahrauí) perquè expliqués els projectes que estan realitzant.
Durant el torn de paraules es va reclamar més unitat política dels partits catalans; també es van explicar projectes com el “Desert Màgic” que dóna a conèixer el conflicte a les escoles del Principat; i es va concretar que és necessari sensibilitzar la gent del carrer per tal que facin d’altaveus del conflicte. I també es va visionar un petit documental en el qual els mateixos sahrauís explicaven la seva situació i les tortures, segrestos i assassinats viscuts. Se’n pot destacar d’impediment dels nens i joves sahrauís que han estat segrestats i/o torturats de continuar els seus estudis o de ser atesos als centres sanitaris. O fins i tot, el perill de desconèixer què els passaria als que havien participat en aquest documental.
Per acabar, Quim Ayats va concloure que ara tenim més accés al què està passant realment als territoris ocupats, i que “és imprescindible el treball d’ACAPS però també ho és la voluntat política i va destacar la gran capacitat de resistència del poble sahrauí”.