L’exconsellera Dolors Bassa i la investigadora Mihaela Vancea conversen a la presentació de l’Eines 41 sobre com combatre la desigualtat

La Fundació Josep Irla ha donat el tret de sortida al nou curs 2021-2022 amb la presentació del nou número de la revista Eines 41 «Entendre (i combatre) les desigualtats», un número que assenyala “una malaltia social que la pandèmia de la Covid-19 no ha fet més que aprofundir, que és el creixement desorbitat de les desigualtats arreu del món des de la dècada de 1980 en endavant”, ha puntualitzat el director acadèmic de la Fundació Lluís Pérez.

Per analitzar aquesta problemàtica i posar sobra la taula possibles mesures per combatre-la, la Fundació ha convidat a Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i exsecretària general de l’UGT a Girona, i Mihaela Vancea, coordinadora científica de la Universidad de Córdoba i professora associada de la UPF. Una conversa moderada pel periodista Roger Tugas a l’espai La Comunal de Sants de Barcelona.

Pobresa vs desigualtat

Davant la qüestió de per què es parla abans de pobresa i no de desigualtat, Dolors Bassa ha aclarit que la pobresa no és res més que una conseqüència de les desigualtats que hi ha a la societat: “La pobresa és la punta de l’iceberg, allò que es veu, i per tant, sempre és més fàcil parlar de pobresa perquè tant les entitats com els governs poden impulsar polítiques que sembla que pal·liïn aquesta pobresa, però sense resoldre el problema de fons, que és aquesta desigualtat que queda oculta”.

Mihaela Vancea ha posat èmfasi en què per combatre-la, es necessiten “reformes més estructurals”.  Però, “fins ara no hi hagut aquesta voluntat política ni tampoc per part de la població més rica per pal·liar aquesta desigualtat, ja que per fer-ho, cal canviar l’estructura social de desigualtat de la societat amb una redistribució de la riquesa, el que clarament afectaria els interessos d’aquest sector de la població”, ha afegit.

En aquest sentit, Bassa ha recordat que amb les crisis han aprofundit la desigualtat, tot impulsant una polarització creixent entre la les persones més vulnerables, amb menys drets, i les persones amb més riquesa, que suposen tal sols un 1%. Un 1% que cada cop també és més fort políticament; per això, com ha destacat Bassa, “quan parlem de desigualtats econòmiques, és important parlar també de desigualtats de poder”.

Dolors Bassa: “La pobresa és la conseqüència de les desigualtats que hi ha. Per tant, si no posem el focus en aquestes desigualtats, no guanyarem mai a la pobresa.”

Mesures per combatre la desigualtat

Una de les mesures impulsades des de Catalunya contra les desigualtats és la Renda Garantida. No obstant, com apunta Bassa, aquesta prestació condicionada “només està pal·liant una part del problema”.

“Les persones, depenent del lloc on viuen, del gènere o de l’entorn, no obtindran el mateix resultat. Per tant, en el mèrit hi has de posar l’esforç personal, però també el col·lectiu”, ha alertat.

Mihaela Vancea: “La Renda Bàsica Universal és un dret de ciutadania, incondicional i universal.”

Per això, ambdues ponents han debatut l’aplicació de la Renda Bàsica Universal, que com ha descrit Vancea, “és un dret de ciutadania, incondicional i universal, i que per tant, no depèn de la condició econòmica de cada persona”. En conseqüència, “augmentaria l’autonomia i la llibertat personal, entesa com a no dominació”.

Sobre aquest número

«Entendre (i combatre) les desigualtats» comença amb una editorial de Maria Dantas i continua amb un dossier central on s’aborda aquesta malaltia social des de diferents punts de vista: Maria Cervini-Pla fa una radiografia d’aquest creixement de les desigualtats; Daniel Raventós parla de la relació entre llibertat i igualtat des del punt de vista del republicanisme democràtic; Lídia Brun explora la relació entre el creixement del poder dels monopolis i oligopolis i del creixement de les desigualtats; Albert Sales parla d’algunes propostes disruptives que podrien servir per combatre les desigualtats; i Marta Curto-Grau fa un retrat del model socioeconòmic nòrdic que, tot i ser imperfecte, és un dels que ha tingut més èxit en combatre aquestes desigualtats.

Fora d’aquest dossier central, també hi ha un article del Marc Guinjoan amb una radiografia de les eleccions catalanes del 14-F, un text conjunt de l’Ariadna Güell i la Marta Junqué sobre la possibilitat i proposta de reduir la jornada laboral, un article històric dedicat als 90 anys de la fundació d’Esquerra Republicana per Josep Vall; i una anàlisi de la Sònia Sánchez sobre la darrera onada de protestes camperoles a l’Índia, entre altres.

Podeu descarregar-vos el número «Entendre (i combatre) les desigualtats»  aquí