La professora de la Universitat de Columbia inicia el curs amb una ponència sobre les arrels jurídiques del creixement de les desigualtats
La Fundació Josep Irla ha donat el tret de sortida al curs 2022-2023 amb la ponència «Llei, riquesa i desigualtat», a càrrec de Katharina Pistor, jurista i professora de Dret de la Universitat de Columbia, experta internacional en desigualtat. L’acte s’ha tornat a desenvolupar en un entorn acadèmic, a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF.
El president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha obert la Lliçó Irla destacant la importància de debatre sobre les causes i efectes de la creixent desigualtat, i com es pot revertir: “Encara que sabem que la llavor del capitalisme conté la possibilitat de l’acumulació il·limitada i el creixement de les desigualtats, en alguns moments hi ha hagut la capacitat de desplegar polítiques que precisament poguessin contenir aquest germen polaritzador i discriminador de la desigualtat”.
“Fa uns anys vam abordar la desigualtat econòmica de la mà del professor Richard Wilkinson, i en aquesta Lliçó inaugural ho fem des d’una perspectiva diferent, que té un ancoratge en el dret, acompanyats de la professora Katharina Pistor.”
Les regles del joc
La professora de la Universitat de Columbia ha començat la seva ponència alertant que avui es continuen usant les mateixes tècniques de codificació legals que es van desenvolupar amb els béns materials, especialment la terra: el dret a la propietat, la llei corporativa o la llei de contractes… Això és important ja que “si tens els advocats correctes, pots treure-li major benefici als actius de capital”.
Durant la conferència, Pistor ha plantejat diferents casos per l’il·lustrar fins a quin punt s’ha utilitzat la llei, com a mitjà institucionalitzat de coerció, per tal de crear noves formes de capital. És el cas de “capitalitzar els drets de propietat intel·lectual, fins i tot, els codis de la natura, com el fet de patentar el gen BRCA”, el gen del càncer de mama. Un altre exemple que també ha posat sobre la taula és el negoci de Lehman Brothers Holdings: “com crear, a través del dret societari, empreses que operen globalment a través de les seves filials, però d’una forma econòmica unitària”, capitalitzant-ho tot sota un model que és “com una casa de cartes molt feble, que pot caure en qualsevol moment, com va acabar passant”.
Pistor considera que és el sistema legal qui “institucionalitza l’accés als mitjans de coerció”. Alhora, ha negat que la llei sigui una cosa estàtica, tot afirmant que “és flexible, es pot modelar”, i això s’hauria d’aprofitar precisament per “obrir la Llei als canvis de la societat“, no per benefici d’uns pocs.
Els responsables
A la qüestió sobre qui recau aquesta responsabilitat de desigualtat produïda per la llei, l’autora de l’assaig «El código del capital» ha assenyalat els advocats com a responsables: “Són els mestre del codi, pel seu coneixement de la llei, per la seva capacitat per traduir els interessos en favor dels seus clients; són persones creatives i persuasives i han de tenir un sentit de l’ètica molt elàstic”.
Segons Pistor, amb aquests qualitats, els advocats creen valor monetitzable aprofitant justament les mancances i ambigüitats de la legislació vigent per promoure els interessos dels seus clients i traslladar el risc d’incertesa futura a d’altres. “Això funciona perquè la codificació del capital té lloc a l’ombra de la llei”. En aquest sentit, ha plantejat la necessitat de generar un nou codi que tanqui la porta aquest sistema que només empodera els actors privats; un codi que sigui més propi al d’una democràcia.
