La Beca d’Estudis Històrics President Irla 2020 s’ha atorgat a Jordi Garcia i Farrero pel seu projecte «Pere Blasi i Maranges. El compromís republicà amb l’educació i la cultura». L’objectiu d’aquest estudi és el de resseguir de forma exhaustiva la vida i obra del mestre, geògraf i polític, Pere Blasi, destacat per la seva aportació en la pedagogia de tradició republicana.

A través d’aquest treball, també es pretén donar a conèixer l’obra d’algunes institucions educatius i culturals del país en els quals Blasi hi desenvolupà tasques educatives com l’Escola Normal de Girona o Grup Escolar Lluís Vives; i, al mateix moment, emfatitzar la importància de les comarques gironines al moviment de renovació pedagògica de Catalunya a través de figures destacades com Miquel Santaló, Josep Mascort o Xavier Casademunt, entre altres.

Jordi Garcia i Farrero és professor d’Història de la pedagogia catalana a la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS).

El jurat encarregat d’atorgar el premi ha estat format per Joan Casamitjana, impulsor de la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols, Enric Pujol, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Anna Teixidor, historiadora i periodista.

La beca, convocada per la Fundació Josep Irla amb la col·laboració de la Diputació de Girona, està dotada amb 6.000€ i té com a objecte l’estudi del pensament, obra i vida de la generació de republicans gironins de la qual Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat a l’exili, i fill de Sant Feliu de Guíxols, n’és la personalitat més destacada.

 

Què va representar Pere Blasi i Maranges per l’educació i la cultura catalana?

Pere Blasi, nascut a Puigcerdà, exercí com a mestre a l’escola de Torroella de Montgrí, on destacà per la seva la tasca docent com a mestre renovador, dinamitzador cultural local amb una dimensió de pedagog més enllà del municipi i per una creixent presència en l’associacionisme professional dels mestres.

Combinà la seva tasca docent amb una intensa actuació en la vida cultural i associativa local, i també política. Amb la proclamació de la República, va fer la seva entrada en la política activa amb Esquerra Republicana. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1932, i el 1934 va ser nomenat membre del Consell de Cultura de la Generalitat, ocupant els càrrecs de membre de la Ponència d’Ensenyament Primari i de delegat de la Subponència d’Ensenyament Normal.

Iniciada la guerra, continuà al front del grup escolar Lluís Vives i el 1937 va ser nomenat comissari de la Generalitat a l’Escola Blanquerna, de Barcelona, que adquiria el caràcter d’escola experimental i d’assaig de mètodes pedagògics aplicats a l’ensenyament primari.

El 1939 inicià el seu exili, establint-se a Montpeller. Però a mitjans de la dècada de 1940 va retornar a Barcelona, on fou víctima del procés de depuració del règim franquista.

Més informació sobre Pere Blai i Maranges a la fitxa bibliogràfica que trobaràs publicada a la web de memòriaesquerra.cat, editada per l’historiador Joan Palomas.