L’economista inicia el curs amb una ponència sobre monopolis i competència a l’era digital
La Fundació Irla ha donat el tret de sortida al curs 2023-2024 amb la ponència «Monopolis i oligopolis a l’era digital», a càrrec de Jan Eeckhout, economista i professor a la UPF, especialitzat en l’auge dels monopolis en el sector de les noves tecnologies. L’acte s’ha tornat a desenvolupar en un entorn acadèmic, a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF.
El president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha obert la Lliçó Irla posant sobre la taula una preocupació: l’increment de les desigualtats. “Assistim a un desenvolupament del capitalisme caracteritzat pel desequilibri creixent a favor del capital financer, de la lògica descarnada de l’acumulació i del benefici”. Una situació que també té afectes directes sobre la democràcia: “Veiem com la crisi dels sistemes democràtics es tradueix en una pèrdua de la capacitat de regular els mercats al servei de l’interès general i de preservar els objectius del benestar per a la majoria de la població”.
Monopolis tecnològics vs desigualtats
El professor d’Economia ha començat la seva ponència alertant d’un fenomen global present des dels anys 1980, la paradoxa del benefici, que “no és altra que la tensió d’un costat de l’economia, on hi ha l’èxit de les grans empreses, i en contrast, el que passa amb la resta de l’economia, l’alentiment en la creació d’startups i l’estancament dels salaris“.
Aquest estancament comença a partir de la dècada de 1980: “Fins als anys 1980, hi havia una evolució paral·lela entre productivitat i salaris, però a partir d’aquesta dècada, es va deslligant perquè els salaris són menys constants“. El mateix passa -segons Eeckhout- amb la creació d’startups, que “baixa a la meitat”, el que vol dir “pèrdua d’innovació i dinamisme, un problema a llarg termini per a l’economia”.
I a què es deu? Segons l’autor de l’assaig «La paradoxa del benefici», una de les causes és el canvi en la política de competència, el que genera “més permissivitat amb la posició dominant de les empreses”. Alhora, en aquesta dècada comença la introducció de la tecnologia com un factor molt important en l’economia: “El canvi tecnològic genera unes economies d’escala a nivell mundial que abans no teníem”, i això facilita “l’arribada al mercat de monopolis naturals, uns monopolis que són més comuns en les tecnologies digitals”.
Regulació del mercat
Davant el problema, una primera possibilitat és usar la política fiscal, a través d’impostos i redistribució de riquesa. Però que suposa? Segons el professor d’Economia, “és cert que es pot redistribuir, però això no acaba amb el problema, perquè els preus seguiran massa alts i hi haurà una gran pèrdua del de PIB”. “Per tant, el que hem de fer és reformar la regulació d’aquests mercats“.
Un primer exemple d’aquesta regulació és, com apunta Eeckhout, la llei europea Digital Market. Tot i això, recorda que fer lleis no és suficient, calen mecanismes per implementar-les: “Els recursos d’aquesta llei són molt limitats, i en un sistema tan canviant, especialment el digital, s’ha de ser ràpid per anar ajustant la llei contínuament”. A més, “tens davant grans empreses com Google o Apple, que amb els seus recursos, intenten reforçar la seva posició monopolística davant un sistema judicial i una opinió pública, el que també hi juga el contra”.
També apunta al poder polític que poden desenvolupar: “Pel seu poder, aquestes empreses també poden exercir de lobbies polítics, cosa que els permet influir en les lleis i la seva implementació“. En conseqüència: “Tenen una regulació favorable, per tant, un poder de mercat assegurat, el que genera major benefici”. “Això és un cercle viciós“, lamenta.
Davant els canvis que es poden produir per l’arribada de noves tecnologies com la IA, l’economista Jan Eeckhout alerta que això “encara pot fer que es concentri més aquest mercat”. Per tant, “no fer res no és una opció, hem d’intervenir de forma urgent.”
