La Fundació Irla i l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors (ODFM) han presentat conjuntament un informe ombra al mecanisme de l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides (EPU) com a part del 4t cicle de revisió de l’Estat espanyol.
L’informe assenyala l’incompliment sistemàtic en les recomanacions de l’ONU i de les Institucions Internacionals que obliguen l’Estat espanyol a investigar la veritat sobre la desaparició forçada de menors que es va produir entre 1936, amb la repressió franquista, i 1996, any en què es canvia la llei d’adopció estatal. En aquest sentit, continua sense tenir en compte que tant la detenció il·legal com la usurpació d’identitat, delictes reconeguts a l’Estat espanyol, són part inqüestionable del delicte internacional de desaparicions forçades i, per tant, no poden prescriure fins que la víctima vegi restablerta la seva identitat natural.
Com es posa de relleu en l’informe, les carències i la falta d’aplicació de l’Estat espanyol es basen en “la falta de voluntat i de mitjans per a investigar en profunditat els casos de sostracció i desaparició forçada de menors així com la falta de confiança de les víctimes cap a l’Estat i el seu govern, perquè han vist i viscut actuacions no ajustades a Dret”.
L’informe també aporta algunes solucions amb la intenció de millorar en la problemàtica de la desaparició forçada de menors, donar cobertura necessària a les víctimes i donar suport precís al Govern per a l’adequada aplicació de les recomanacions dels organismes internacionals. Entre aquestes mesures, la tramitació d’un proposició/projecte de llei (PL) que reguli la condició de víctima de les desaparicions forçades de menors; l’excepcionalitat de la Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, que permeti accedir a la totalitat dels expedients vinculats en els casos de desaparició forçada de menors; o la correcta aplicació de la Llei 46/1977 de 15 d’octubre d’Amnistia, perquè la mateixa no continuï sent utilitzada com una Llei de punt final, i els delictes de desaparició forçada de menors puguin ser degudament investigats.
L’informe compta amb el suport d’una quinzena d’associacions: Agrupación de afectados adelante bebés robados por nuestro derecho a saber la verdad y justícia; Associació Cultural Arxiu i Memòria De Mont-Roig; Associació Familiar Desapareguts_Desaparegudes; l’Associació Republicana També Hi Som; Asociación Bebés Robados Andalucía; Asociación Civil Colectivo Mendoza por la Verdad; l’Asociación Colectivo Sin Identidad (CSI); Asociación de Víctimas contra la Impunidad de las Desapariciones Infantiles en todo el Ámbito Nacional (AVIDNA); Asociación Niños Desaparecidos de la Riada 1962; Asociación Sos-Raices Adoptados; Asociación la Tardígrada Escénica (Mara, poesía en movimiento); Asociación Valencia Provincia Sos-Bebés Robados; Centro de Estudios sobre Conflictos Sociales (CECOS); Fundación para la Clínica Psicoanalítica de Orientación Lacaniana; Observatorio Euromediterráneo de Democracia y Espacio Público de la Universidad Rey Juan Carlos; ONG Arxivers Sense Fronteres (ASF); i Universitat de Barcelona/Hospital Clinic (Banco de ADN del ODFM).
L’informe es pot consultar aquí.
L’Examen Periòdic Universal
L’Examen Periòdic Universal és un procés únic en el marc del Consell de Drets Humans que revisa el compliment dels drets humans de tots els Estats membres de les Nacions Unides. L’EPU ofereix als països l’oportunitat de demostrar les accions que han pres per millorar la situació dels drets humans en els seus territoris i de complir les seves obligacions internacionals. Cada estat se sotmet a aquesta avaluació cada quatre anys i mig.
La participació de la societat civil és essencial per garantir una revisió exhaustiva, ja que les organitzacions no governamentals, amb el seu coneixement de la situació sobre el terreny, aporten una visió crítica i independent que complementa els informes oficials que presenten els estats i hi contrasta. Les seves aportacions permeten identificar problemes urgents i les reformes necessàries per protegir els drets fonamentals dels ciutadans.