Els historiadors Tona Majó i Genís Ribé tracen la trajectòria política i personal de la primera regidora de la història de Sabadell
Més d’un centenar de persones han assistit al Círcol Republicà Federal de Sabadell per a la presentació de Fidela Renom. Republicana, espiritista, feminista i laica, el nou llibre de la col·lecció d’Estudis Històrics i Biogràfics de la Fundació Irla que recupera la vida i obra de Fidela Renom, mestra de guarderia qui el 1932 funda i presideix la Lliga Laica Femenina i el 1934 esdevé la primera regidora de la història de Sabadell. Malgrat l’alt cost personal que suposa la Guerra Civil i la postguerra —on perd dos dels seus tres fills—, i un exili a França de més d’una dècada, mai abandona els seus ideals i quan retorna a Sabadell reprèn la lluita en defensa dels més febles, especialment en defensa de la gent gran, amb un compromís social i polític que exercirà fins els seus últims dies.
L’acte ha comptat amb la participació de Tona Majó i Genís Ribé, historiadors i autors de la biografia; Dolors Marín, doctora en Història Contemporània per la UB; Raül Romeva, portaveu de la Fundació Irla; i Carles de la Rosa, regidor de Cultura de Sabadell.
La presentació es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació:
«Sororitat i feminisme, dues paraules que defineixen la trajectòria de Fidela Renom«. Així ho ha qualificat Tona Majó durant la seva intervenció.
Renom va desenvolupar “una militància política sense defalliment malgrat els obstacles per la seva condició de dona i de classe treballadora”. No obstant això, “sempre s’envoltà de la seva xarxa més propera, especialment de dones, basant-se en el treball d’equip”, ha apuntat Majó.
En el seu torn, Genís Ribé ha destacat la tasca social que va desenvolupar a favor dels més vulnerables: “Fidela Renom va ser, en paraules d’Andreu Castells, la forjadora de les guarderies a la nostra ciutat». En aquest sentit, ha reivindicat: “Si Fidela Renom estigués amb nosaltres es posaria les mans al cap: exigiria sous i habitatges dignes per a tothom, més residències públiques i habitatges compartits per a la gent gran, més escoles bressol i professors amb sous i condicions dignes”.
Dolors Marín, doctora en Història Contemporània, ha posat èmfasi en el context en què es va formar Fidela Renom, “un Sabadell marcat per trobades treballadors que, quan sortien de les fàbriques, es retrobaven en espais, en ateneus, on aprendre llegües, comptabilitat i també intercanviar pensament i idees polítiques».
Raül Romeva, encarregat de cloure l’acte, ha recordat que reconeixements com aquests ens ajuden a “fer una mica més de justícia”, especialment en el cas de les dones, ja que en la historiografia “hi ha una absència de dones brutal, injusta i incomprensible fins i tot”.
Fes clic per llegir la biografia↘
