Alba Alfageme i Casanova: “Per gestionar aquesta crisi, hem de posar la vida en el centre de totes les polítiques”

La crisi sanitària per la COVID-19 ha alterat la vida tal i com la coneixíem fins ara. Una situació inversemblant que no havíem previst malgrat les primeres advertències de casos en el món. En qüestió d’hores, vam aturar tota activitat humana i ens vam adonar que la seguretat i el control que havíem construït eren ficticis, deixant pas a la incertesa i a la fragilitat humana.

El confinament ens ha obligat a adquirir nous hàbits a l’hora de conviure, treballar, relacionar-nos o divertir-nos, sempre des de casa. Ha sacsejat profundament les nostres vides, afrontant emocionalment una nova circumstància, allunyada de la nostra zona de confort. En aquest context, parlem amb la psicòloga Alba Alfageme i Casanova, especialitzada en intervenció de crisis, sobre com hem digerit aquest canvi de rutines, i de realitat, i com fer-hi front davant un procés de desconfinament.

Parlem de benestar emocional en temps de crisi. Dos conceptes a priori incompatibles…
El benestar és un concepte subjectiu, que té molt a veure en com ens han educat i ens hem socialitzat. Però és cert que dins d’aquesta crisi, hem sabut trobar un espai per replantejar-nos la forma de viure, de ser, de treballar, de relacionar-nos i de comunicar-nos. En definitiva, hem pogut trobar aquests espais de benestar tot i ser un procés complex i difícil.

Alba Alfageme i Casanova: “És important ser molt equilibrats en el discurs i no generar falses expectatives”

Ja hem superat la quarantena de dies confinats, i comencem a entrar en la fase de desconfinament, un procés que sembla que serà lent. Emocionalment, en quina fase ens trobem?
Vam passar per una primera fase, la d’adaptació al confinament; posteriorment a una segona, en què començàvem a valorar aquells hàbits i rutines que ens funcionaven. Ara hem arribat a un punt en què es comença a parlar de flexibilització, de desconfinament, i això el que ens genera, d’entrada, són noves expectatives. Fins ara, mentre es parlava que el confinament anava per llarg, acceptàvem la situació, estàvem ubicats allà i anàvem avançant en el nostre dia a dia; en canvi, ara comencem a projectar la possibilitat de tornar a una certa «normalitat», si més no el poder sortir de casa, i això ens comença a generar una certa inquietud personal i col·lectiva. Volem que tot això acabi el més aviat possible, generant una sèrie d’expectatives que si no es compleixen en un termini curt de temps, ens pot generar certa frustració. Per això, és important ser molt equilibrats en el discurs, no generar falses expectatives i totes aquelles accions que es vagin fent siguin en petits passos.

S’ha de descartar dates concretes durant el procés de desconfinament?
Les dates, d’alguna forma, ens ajuden a tenir una certa sensació de control i de seguretat. El problema és que davant una incertesa tan extrema com la que vivim avui, és millor no establir dates concretes perquè si no es compleixen poden generar molta frustració i, en conseqüència, nova sensació de descontrol i incertesa.

Per tant, com s’hauria d’haver anunciat?
És important no establir unes dates concretes si no tenim la garantia i la certesa de què compliran. En canvi, sí parlar de quin serà el procés a seguir i de quines fases vindran perquè ens permetrà ubicar-nos.

Al llarg d’aquesta crisi, mantenir el suport social i emocional ha estat un dels factors clau per al nostre benestar emocional. Quin paper ha tingut la tecnologia?
Les xarxes socials ens han permès trencar aquest distanciament físic i connectar-nos amb els altres, una forma de combatre l’aïllament i alimentar espais de benestar col·lectius i personals. Probablement un confinament d’aquestes característiques sense la possibilitat de comunicar-nos a través de les xarxes socials hagués estat molt més dur de sostenir.

Ara bé, també és cert que com ja comencen a apuntar algunes dades, hi hagut un repunt important en temes d’addiccions, per exemple, amb les pròpies xarxes. Determinades persones o col·lectius han utilitzat la tecnologia com una forma d’evadir-se d’una situació complicada de gestionar, que d’alguna manera els porta a viure a una realitat paral·lela del que és la pròpia situació de confinament.

 

A mesura que passen els dies, el desgast i el cansament també es veuen reflectits en els més petits de la casa…
Tot i que els infants no tendeixen a projectar el futur com fem les persones adultes i s’aferren a les coses positives que els aporta el dia a dia, l’acumulació d’hores durant el confinament, distanciats dels seus companys/es, dels seus hàbits i rutines, els està arribant a provocar certs trastorns psicosomàtics, com problemes alimentaris, de son, conductuals o irritabilitat.

S’han començat a visibilitzar, doncs, reaccions que posen en evidència el neguit i la preocupació d’aquests infants davant una situació nova i difícil de gestionar. D’aquí que es comencés a construir tot aquest moviment que reclamava i exigia la necessitat que els infants i adolescents poguessin sortir unes hores a l’exterior, d’acord amb la seva salut i benestar psicològic.

Alba Alfageme i Casanova: “Sense la possibilitat de comunicar-nos a través de les xarxes socials hagués estat molt més dur de sostenir”

De fet, des de l’últim cap de setmana d’abril els infants i adolescents ja poden sortir al carrer, una acció que d’entrada no era contemplada pel Govern espanyol. Com valora aquesta rectificació?
Hi ha hagut una mala gestió d’aquesta flexibilització per a infants i adolescents. Es va veure realment una desorganització, una improvisació molt clara, per exemple, amb el fet de què primer s’establís que les criatures sortissin per acompanyar els pares al supermercat o a la farmàcia quan són llocs tancats i es podien exposar amb major facilitat al contacte entre més persones.

A què creu que es deu aquesta “mala gestió”?
Crec que neix més d’una concessió a les pressions que no pas per una convicció d’unes polítiques reals que posin la vida al centre. Llavors la concessió versus la convicció, el que fa és que dona un titular, però en el fons no hi ha contingut i això és el que realment ens hem trobat.

 

Hem tingut una visió massa adultcèntrica?
Evidentment. Durant el confinament, hi hagut una visió molt adultcèntrica, molt lligada a tot un sistema capitalista i productiu, que ha prioritzat els aspectes econòmics i ha deixat de banda tot allò que té a veure amb la vida, amb la gestió emocional, amb el benestar emocional personal i col·lectiu de les persones. Per això, quan es va possibilitar la sortida per anar a treballar en sectors no essencials, no es va posar de manifest necessitat que també sortissin infants o altres col·lectius amb determinades malalties, a qui el confinament els està afectant greument tant la salut física com mental.

Què implica posar “la vida al centre de les polítiques”?
Una de les grans crítiques que es pot fer en la gestió del confinament és que s’ha treballat des de la norma i la sanció –fins ara, la mateixa informació venia donada per persones uniformades. A diferència d’altres països majoritàriament liderats per dones, com Alemanya, Dinamarca o Finlàndia, on s’ha treballat des d’una perspectiva feminista de posar la vida en el centre, és a dir, sense apel·lar a discursos bèl·lics ni a la por i treballant des del minut zero a favor de la corresponsabilitat social, tenint molt en compte el benestar emocional de les persones.

Alba Alfageme i Casanova: “S’ha treballat des de la norma i la sanció, sense posar la vida en el centre de les polítiques”

Un altre dels col·lectius especialment afectat pel confinament són els víctimes de violència masclista. En els últims dies s’han incrementat les trucades a la línia d’atenció a les víctimes. Per què el confinament ha potenciat aquest augment de casos?
El confinament ha alimentat una de les eines més potents que utilitzen els agressors: l’aïllament. Si normalment aquest aïllament ja era un element difícil de sostenir en una situació de violència masclista, el fet de viure sota un confinament, que posa la dona en una situació d’aïllament físic respecte a la resta, el que fa és alimentar molt més el poder d’aquest home, en detriment de la seguretat i les possibilitats de la dona de poder, en un moment donat, trencar amb aquesta relació o trobar suport extern a la relació. Aquestes situacions d’aïllament han carregat de més silenci, més distància i més solitud a aquestes dones que pateixen violència masclista.

 

Aquesta crisi marcarà un abans i un després?
Aquesta crisi ens ha donat una eina que fins ara no teníem, que era temps. I amb ell, l’oportunitat per fer-nos de mirall de com estàvem vivint, de quina era la nostra realitat, quin món havíem construït i, al final, qui érem totes i tots davant d’aquest món. Una bona lectura és adonar-nos que la nostra existència està carregada de fragilitat i vulnerabilitat. Però cal tenir en compte que aquesta incertesa a la qual hem hagut de fer front no és un element negatiu, sinó que forma part de l’essència de la vida. El problema és que estàvem vivint projectats absolutament en el tenir i en el futur, i per tant no estàvem posant pràcticament esforços ni mirades en el ser ni en el present. Tot i que aquesta crisi sanitària implica dolor -especialment quan tenim dols posposats- i afrontar problemes econòmics perquè tal i com s’està parlant anirà acompanyada d’una crisi econòmica i social, crec que també implica l’oportunitat de replantejar-nos, entendre la vida des d’una altra perspectiva.

Alba Alfageme i Casanova: “Aquesta crisi pot ser una gran oportunitat, una nova forma d’entendre de nou la vida”

En quin sentit?
Amb aquesta crisi, una gran part de la població té la sensació de què res ja no dependrà de nosaltres, però la construcció d’una nova forma de viure i de relacionar-nos pot fer que ho canviï. Depèn de nosaltres que el món torni a ser el que era o que es transformi i vagi més a favor de la vida.

Ara bé, cal aprendre a viure també amb aquesta possibilitat de què no hi ha res segur, i sentir-nos fràgils i vulnerables davant un món que ens estava cridant que la forma de vida que portàvem només ens portaria a la destrucció del propi planeta i de la nostra societat. Crec que és una gran oportunitat, una nova forma d’entendre de nou la vida.

L’entrevista completa a:

Comparteix aquesta noticia