Els experts en comunicació Emili Prado i Enric Marín analitzen el futur de l’audiovisual en la presentació del número 38 de l’Eines
La Fundació Josep Irla ha presentat «El futur de l’audiovisual», el segon número de la revista Eines d’aquest 2020, amb un debat entre Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, i Enric Marín, professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, moderat per la periodista Aida Martori.
El director acadèmic de la Fundació Lluís Pérez ha posat sobre la taula la importància d’analitzar el futur l’audiovisual, especialment ara, “en què el món està en plena transformació i on les noves tecnologies obren un ventall de reptes i oportunitats per a l’audiovisual català i, en conseqüència, per a la societat catalana”.
Malgrat la importància del sector, Emili Prado i Enric Marín han començat la seva intervenció lamentant que el debat sobre l’audiovisual i el de la cultura ha estat “el gran absent” d’aquest procés polític dels darrers deu anys.
Enric Marín: “Ens cal pensar en un sistema audiovisual català en clau nacional”
Sobre quins problemes se’ns plantegen pel futur, Prado apunta que s’ha perdut la capacitat de fronteritzar les cobertures i, per tant, de controlar i potenciar els productes audiovisuals. Per això, ha proposat abandonar la regulació restrictiva i apostar per una regulació proactiva, “que sigui capaç de provocar un canvi en les condicions de producció, circulació i consum de productes fets a Catalunya i en català”.
En aquest sentit, Marín també ha apostat per establir aliances amb televisions de països d’una dimensió aproximada a Catalunya per tal de compartir recursos i estratègies. Però per fer-ho, ha reclamat que és necessari deixar de pensar en el sistema audiovisual català com un sistema autonòmic: “Ens cal un sistema audiovisual català en clau nacional”.
El cas de TV3
La falta de polítiques audiovisuals també ha tingut conseqüències per a la Corporació Catalans de Mitjans Audiovisuals: “Portem com a mínim deu anys de retard sense reflexionar com repensar de dalt a baix el sistema públic audiovisual”, ha sentenciat Marín.
Emili Prado: “Hem d’extrapolar la capacitat de lideratge de la Corporació a les noves formes de comunicació”
Per potenciar la seva capacitat de referència, Prado ha proposat actuar en tres dimensions: fomentar que la Corporació segueixi sent el motor audiovisual de Catalunya, garantir la seva pluralitat i extrapolar la seva capacitat de lideratge a les noves formes de comunicació. Aquest darrer element, segons Marín, és clau per apropar-se al públic infantil i, molt especialment, al juvenil.
Sobre l’Eines 38
El dossier central d’aquest número compta amb dos articles de Carmina Crusafon i Jordi J. Giménez sobre la forma en què el 5G impacta a la cultura audiovisual; un article d’Arnau Rius sobre reptes i oportunitats de la llengua catalana en el nou context tecnològic; un article de Mònica Duran sobre la transformació constant del mercat únic digital; i un article de Jordi Fortuny sobre el cas de la radiotelevisió pública de Finlàndia com un cas d’èxit en ple s.XXI.
Fora d’aquest dossier, hi ha articles sobre diferents temàtiques: un text sobre fiscalitat i finances municipals de Jordi Galí; una anàlisi sobre el concepte del Green New Deal de Sònia Sánchez López; i una glosa sobre la figura de Josep Pallach escrita per Montserrat Tura, entre altres.
Podeu descarregar-vos el número: «El futur de l’audiovisual»