Judith Vega, Sílvia Claveria, Jill Evans i Ana Miranda han participat a la jornada organitzada per la Fundació Josep Irla i la Coppieters Foundation
Enguany el feminisme ha centrat la jornada que organitzada anualment per la Fundació Josep Irla i la Coppieters Foundation a Barcelona, titulada «Empoderament femení i política democràtica».
Per analitzar i debatre sobre l’empoderament femení a les institucions i a la societat, han participat Judith Vega, professora de filosofia política i social de la Universitat de Groningen, i Sílvia Claveria, professora de ciències polítiques de la Universitat Carlos III de Madrid; i per mostrar una mirada més pràctica, també s’ha comptat amb Jill Evans, eurodiputada del Plaid Cymru, i Ana Miranda, portaveu del Bloque Nacionalista Galego a Europa.
En el marc de la jornada, que s’ha celebrat a la UPF, també s’ha presentat l’estudi «Dons als executius. Una perspectiva feminista i comparativa», elaborat per la professora Sílvia Claveria.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha estat l’encarrega de cloure la jornada. Tot i que s’hagi avançat en polítiques d’igualtat i s’hagin elaborat lleis contra la discriminació de gènere, ha lamentat que encara segueixi existint una “realitat fàctica en detriment de la dona”, que “és difícil de trencar”. En aquest sentit, “hem de blindar els consensos aconseguir fins el moment en termes d’igualtat i avergonyir aquells que acusen el feminisme d’innecessari”.
L’escassa presència de dones en els llocs de poder
“La masculinització del poder executiu dista molt de ser un problema del passat”. Així ha començat Sílvia Claveria la presentació de l’estudi «Dones als executius», una anàlisi de la presència de les dones en els governs europeus i la seva incidència en les polítiques públiques, a partir d’un estudi comparatiu entre Suècia i Noruega.
Sílvia Claveria: “Democràcies sòlides com Regne Unit o Irlanda es troben a la cua en termes de paritat”
Tot i que ja hi ha estats on existeix aquesta paritat de gènere, Claveria ha criticat el fet que tan sols hi ha entre tres i quatres estats europeus on s’ha mantingut aquesta paritat any rere any, entre els quals destaquen els països nòrdics. En canvi, “democràcies sòlides com Regne Unit o Irlanda es troben a la cua”.
Claveria també ha senyalat de l’existència d’una segregació horitzontal quan la dona aconsegueix fer-se un lloc en l’executiu: “Malgrat que les dones compten amb el mateix perfil que l’home –antiguitat, expertesa, haver ocupat altres llocs electes, etc.– generalment ocuparan posicions menys visibles, de menys autoritat i de menys prestigi”.
Per contrarestar la situació, l’autora de l’estudi ha proposat que s’estableixin quotes de gènere en el poder executiu, “per assegurar la presència de les dones en tots els rangs de l’administració”, així com també la creació de ministeris d’igualtat, “per influir en altres ministeris, garantint la transversalitat de gènere en totes les polítiques públiques”.
El republicanisme, una oportunitat per al feminisme
En el seu torn, Judith Vega, professora de filosofia política i social de la Universitat de Groningen, ha repassat la història del feminisme, des del feminisme liberal com a demanda d’igualtat fins al feminisme radical, que busca el reconeixement de la diferència inherent al fet de ser dona.
Entre aquests, n’ha destacat especialment un, el feminisme republicà, aquell que per a Vega, “se centra en contraposar-se a les idees estàndards, normalitzades i imposades en la societat en benefici de l’home per sobre la dona”. En definitiva, un feminisme enfocat a la lluita “contra la dominació de les dones”.
Judith Vega: “El feminisme va més enllà de la pròpia representació de les dones en la política, lluita per una igualtat real i efectiva”
Ara bé, també ha senyalat que el feminisme republicà “no contempla la llibertat i la igualtat coma a categories purament legals, sinó també socials”. Per tant, ha afegit, “és clau arribar a influir en les pràctiques quotidianes en què s’expressa o actua una societat, per exemple, a través de l’educació”.