Els determinants socials, condicionants de la nostra salut?

Alba Vergés i Lucía Artazcoz analitzen la relació entre salut i justícia social en la presentació del número 40 de l’Eines

La Fundació Josep Irla ha presentat el número de primavera de la revista Eines, «Salut i justícia social», amb una conversa entre Alba Vergés, consellera de Salut de la Generalitat, i Lucía Artazcoz, directora de l’Observatori de la Salut Pública de Barcelona, moderada pel periodista Bernat Surroca.

El director acadèmic de la Fundació Lluís Pérez ha destacat la importància d’analitzar el dret de salut, que s’ha vist especialment colpejat per la pandèmia: “La llibertat personal necessita de la garantia de determinats drets fonamentals com ara la salut, i si aquests drets i llibertats no estan garantits per a tothom, no poden estar garantits per a ningú”.

“Quan parlem de justícia social i igualtat d’oportunitats, també hi és això en termes de salut”, ha començat explicant Alba Vergés. En aquest sentit, la doctora Lucía Artazcoz ha assenyalat els determinants socials de la salut com a principals responsables de la càrrega de salut i de malalties d’aquesta societat: “El voltant del 80% de la salut depèn de les condicions de vida de les persones, com la qualitat de l’habitatge, les condicions de feina, els ingressos econòmics…”

Un exemple de com aquests determinants socials condicionen la salut s’ha vist durant aquesta pandèmia. “La Covid-19 no ha afectat a tothom per igual”, ha afirmat Artazcoz. Segons ha explicat, els problemes econòmics i les condicions laborals −impedint mesures preventives com el teletreball− han estat un obstacle perquè les classes desfavorides poguessin complir amb els aïllaments i les quarantenes fixades. Un patró que segons la directora de l’Observatori de la Salut Pública de Barcelona, s’ha vist reflectit en tots els països, atès que “aquestes desigualtats s’han traduït en major nombre de contagis i també de mortalitat entre aquelles persones en situació més desafavorida”.

La consellera Vergés ha alertat que aquesta crisi, que d’inici és sanitària, s’ha transformat en una crisi social, econòmic, i també emocional.

“La salut mental és un dels reptes que ja teníem identificats i que la Covid-19 no ha fet res més que posar barreres i fer aflorar molta patologia que no s’havia pogut tractar en mesos de confinament”, ha denunciat Vergés, i ha afegit: “Això serà un àmbit que en el futur hi haurem de posar molt focus“.

Per on passa la solució doncs? Les dues ponents han assenyalat la necessitat de construir polítiques públiques transversals, que “situïn el principi de salut i de benestar al centre”, ha remarcat la doctora Artazcoz.

Per tant, segons la consellera Vergés, no té sentit parlar de la dicòtoma salut vs economia: “Si posem el focus en les persones i les comunitat, acabarem construint una societat millor, sense danyar l’economia, al revés, potenciant-la”.

Aquest número 40 de l’Eines
Per tractar a fons la relació entre salut i justícia social, aquest número compta amb un dossier central amb articles de Louis Lemkow i Gabriel Lemkow-Tovías sobre la relació entre desigualtats socials, de salut i crisi climàtica; Elena i Iria Caamiño, que analitzen la relació entre salut i gènere; Sergi Raventós, que ens parlar sobre salut mental i determinants socials; i l’Olga Margalef sobre com garantir la salut ambiental en el segle XXI. També compta amb un article d’Ariadna Jou, que ens explica com funciona un sistema sanitari que no està garantit per tothom com és el sistema nord-americà. I tancant aquest dossier central, la conversa amb la consellera Verges i la doctora Artazcoz.

Més enllà d’aquest dossier, també podràs llegir un article de Sílvia Claveria on parla, amb dades a la mà, de la catalanofòbia i la hispanofòbia; Eze Paez sobre l’altruisme eficaç, Vicent Flor sobre la batalla de València i les herències actuals d’aquell procés traumàtic; i Alba Sidera sobre l’abast internacional de l’extrema dreta.

Comparteix aquesta noticia