El número 29 de la revista Eines, que edita periòdicament la Fundació Josep Irla, s’ha presentat aquest dimecres al vespre al Harlem Jazz Club de Barcelona amb una conversa a càrrec d’Elisenda Paluzie, professora d’Economia de la Universitat de Barcelona, i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.

La revista, titulada ‘La globalització i la crisi de la democràcia’, descriu les tensions que es generen en les societats democràtiques sobretot en els àmbits polític, econòmic i comunicatiu, així com les conseqüències del món global en la democràcia. A banda del diagnòstic, també s’esmenta com fer front als efectes que pot generar la globalització.

El número inclou articles d’Elisenda Paluzie, Jordi Solé, Toni Rodon, Elina Viilup, Carlos Guadian, Josep Maria Colomer, Elena Costas Pérez, Daniel Albalate, Jordi Rossell, Coral Cuadrada, Elena Jiménez-Botías, Sally Yates, Carme Arenas i Aina Fernandez. La conversa central de l’Eines va a càrrec de Manuel Castells i Oriol Junqueras, amb la moderació i transcripció de Neus Bonet. Te’l pots descarregar pitjant aquí.

Una síntesi de la conversa
Joan Manuel Tresserras ha dit que, com explica Manuel Castells en la conversa central, davant la globalització hi ha diferents identitats, algunes de les quals volen fer resistència a la globalització, però també es constitueixen les ‘identitats projecte’.

Segons el president de la Fundació Josep Irla, a partir d’aquesta idea es va començar a parlar a Catalunya d’un país en construcció, pensant en el futur i en una nova nació adaptada a les condicions de la globalització. “Cap a l’any 2000 vam pensar que volíem convertir Catalunya en una mena de nació global”, ha explicat Tresserras. També ha exposat que en la conversa entre Castells i Junqueras es va parlar de quin és el protagonisme dels estats en la globalització, i de si Europa ha tingut projecte social.

Amb l’edició del nou número de la revista Eines s’han volgut posar idees en circulació per donar densitat i qualitat al debat polític

“La conversa va unir un intel·lectual reconegut i de prestigi que ha mantingut posicions dignes en temàtiques que ens interessen molt, amb el vicepresident del govern de la Generalitat i president d’Esquerra Republicana de Catalunya, que té un lideratge molt clar inspirat en la seva carrera acadèmica”, ha comentat. I ha afegit que amb l’edició del nou número de la revista Eines s’han volgut posar idees en circulació per donar densitat i qualitat al debat polític, perquè no quedi atrapat en la conjuntura.

Elisenda Paluzie ha parlat del trilema de Rodrik, que fa una anàlisi de l’economia, la política i la globalització i que, segons la professora, ens pot guiar en molts dels fenòmens actuals, com ara el Brexit, la política de Donald Trump o el creixement d’esquerres alternatives, sobretot al sud d’Europa. “Totes aquestes dinàmiques segurament no les preveia ningú l’any 2000, però en canvi Rodrik les avançava en la seva anàlisi”, ha dit.

La professora d’Economia ha explicat que hi ha un triangle amb tres vèrtexs: l’estat nació, la democràcia -amb unes classes polítiques i una ciutadania activa- i la integració econòmica mundial o la globalització. Segons el trilema presentat, els tres vèrtex del triangle no poden produir-se de manera simultània. Per exemple, si renunciem a l’estat nació, podem tenir globalització intensa i democràcia política activa, amb un sistema de federalisme global. Rodrik deia que la solució per mantenir la sobirania nacional i la democràcia pot passar per una globalització menys intensa.

Per Paluzie, la reacció europea a la crisi ha estat mantenir la sobirania nacional i la globalització, en detriment de la democràcia activa. També ha posat l’exemple del Brexit, en què els britànics han decidit mantenir la seva sobirania i la democràcia, i renunciar a la integració econòmica mundial, abandonant el projecte que suposava la UE.

La professora ha interpretat l’actualitat de Catalunya. Considera que la reacció de la Unió Europea és un exemple en què es prefereix mantenir la sobirania nacional i la globalització, en detriment de la democràcia. I ho ha relacionat amb la ‘identitat-projecte’: “Sap greu que Europa prengui aquestes decisions en una societat que era europeista”.

Els problemes de Catalunya reflecteixen una crisi de la democràcia d’abast mundial

Paluzie considera que els problemes de Catalunya reflecteixen una crisi de la democràcia d’abast mundial, que pren formes diferents. “La manera com ho resolguem a Catalunya, afectarà la resta”, ha sentenciat.

En el torn de preguntes, Tresserras ha explicat que les elits només accepten la democràcia formal. I ha afegit: “A Catalunya hi ha uns graus més d’avançament de les classes populars que en altres indrets, fet que es tradueix en la capacitat d’autoorganització amb un comportament exemplar, i té a veure amb la renúncia i la incapacitat d’intervenció de les elits, que no formulen projecte, la potineria de l’Estat espanyol i el fet que la societat civil ha trobat una manera d’anar construint aquest llenguatge”.

Per Joan Manuel Tresserras, a Europa hi ha més revoltes, però la de Catalunya és la més avançada. “El que estem fent a Catalunya és molt rellevant internacionalment ja que s’està fent de laboratori d’assaig d’alguna cosa que, en la mesura que surti bé, pot tenir rèpliques en altres països”. El president de la Fundació Josep Irla també ha reflexionat sobre el terme globalització, que és la denominació amable que li donem a la fase actual de l’imperialisme.

Consulta el vídeo de la presentació de l’Eines 29 pitjant aquí.