La Fundació Josep Irla i la comissió sectorial de Cooperació Internacional, Pau i Solidaritat d’Esquerra, amb el suport de l’Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, han organitzat una taula rodona per aprofundir en el conflicte que es viu al Kurdistan.
Aquesta jornada, que s’emmarca en el Seminari Internacional sobre Drets Humans i Pau, tanca el cicle de taules rodones que han aprofundit en la situació dels conflictes, que es viuen a Colòmbia, Txetxènia, Palestina, el Sàhara Occidental i el Kurdistan, i han difós la cultura de la pau en el sentit d’oposició a la resolució bèl·lica d’aquests conflictes sociopolítics.
La taula rodona celebrada avui ha tingut com a objectiu ‘aportar el coneixement suficient de la situació del Kurdistan i apropar-nos-hi, perquè és una nació molt desconeguda per nosaltres’, ha explicat Marta Rovira, secretaria de Política Internacional d’Esquerra. El Kurdistan és una nació formada per uns 35 milions de habitants, que mai ha tingut Estat propi, i que estan dividits entre diversos estats i regions: Irak, Turquia, Síria, Armènia i Geòrgia. ‘És una nació que fa molts anys que lluita per reafirmar la seva identitat nacional contra aquests Estats que han intentat fer-los desaparèixer de moltes maneres, mitjançant una política assimilacionista ocolonial, o directament a través d’actes genocides de neteja ètnica o de repressió política’, ha dit Rovira, ‘atemptant contra els drets humans, així com als drets democràtics i civils’. Rovira també ha explicat que tot això ha provocat milers de morts i milions de persones desplaçades, així com una situació extrema i complicada internament ‘que els ha portat a una guerra de guerrilles entre ells mateixos’.
Malgrat aquest panorama, Rovira ha afirmat que ‘el poble kurd són un exemple de resistència. Han sabut organitzar-se políticament, moltes vegades clandestinament, i això ha fet que moltes vegades se’ls hagi intentat il·legalitzat’.
Per aprofundir en aquests temes, la taula rodona ha comptat amb la participació de Nazanín Amirian, politòloga iraniana, que ha ofert una breu contextualització del conflicte al Kurdistan, i Quim Arrufat, responsable de l’àrea de relacions internacionals del CIEMEN, que ha explicat la seva experiència personal en aquest país.