La catedràtica de Ciència Política inicia el curs amb una lliçó centrada en els moviments socials i el seu rol davant l’auge de l’autoritariasme

La Fundació Josep Irla ha donat el tret de sortida al curs acadèmic 2021-2022 amb la Lliçó Inaugural Irla, que enguany s’ha pogut celebrar de forma presencial a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF. La conferència, titulada «Els moviments socials davant l’auge de l’autoritarisme», ha anat a càrrec de la sociòloga i politòloga italiana Donatella della Porta, experta en moviments socials i referents mundial de l’esquerra internacionalista.

El president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha obert la Lliçó Inaugural Irla reclamant que davant l’escassa qualitat de les democràcies, “ens cal actualitzar les eines d’anàlisi i coneixement per enfortir la nostra capacitat de renovar la democràcia i posar-les al servei dels interessos col·lectius”. Per això, “ens convé tenir accés directe a les reflexions de les persones que estan fent aportacions més rellevants en aquesta direcció, com és el cas de la professora Donatella della Porta”, ha afirmat.

Moviments de protesta social arreu del món
Donatella della Porta ha començat la seva intervenció recordant els moviments de protesta socials sorgits durant les “tardors calentes” dels darrers anys a llocs com el Líban, Xile, Hong Kong o Catalunya.

Responent a la pregunta de què tenien en comú tots aquests moviments, della Porta ha explicat que eren “manifestacions massives, amb gran presència de joves i dones, sota una organització horitzontal i on es van emprar formes de protesta força disruptives, directes i visibles”. També ha apuntat que tots ells van ser reprimits molt intensament, “reaccions molt visibles que es van veure arreu del món”.

Davant aquesta repressió, della Porta ha denunciat que l’Estat està deixant de banda els drets ciutadans: “Estem en temps de neoliberalisme i això ha fet que governs i estats hagin renunciat a la seva capacitat per intervenir en defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans.

Malgrat aquesta crisi de legitimitat, l’experta en moviments socials també ha posat sobre la taula que “és temps per a la resistència”.

Una resistència que també pot anar acompanyada de canvis: “Els moviments socials no només són conseqüència de canvis en les estructures socials, sinó que en poden ser causa”. En aquest sentit, della Porta veu en Catalunya un exemple de com els moviments han desenvolupat una transformació de les institucions amb l’aparició de nous partits i de noves formes de participació ciutadana com és el cas del referèndum 1-O.

Una nova onada de moviments socials?
Tot i que no es pot dir encara si hi ha una nova onada de moviments socials, “estem en un moment en què els moviments socials estan tornant al carrer”.

En aquests darrers mesos, marcats per la pandèmia, della Porta ha afirmat que “hi ha formes de protesta innovadores, adaptades a les restriccions amb accions de caire més local o impulsades des de l’espai domèstic”.

“Estem, doncs, en temps de reptes i de resistència”, ha destacat la catedràtica de Ciència Política i ha puntualitzat: “Són temps d’interrogants, però on l’autoritarisme s’està trobant oposició i resistència”. “Per tant –ha afegit, la resposta a aquesta crisi també podria impulsar transformacions progressistes”.