Dalmau Costa, entre dues nacions

Lluís Burillo és l’autor de la biografia de Dalmau Costa: “Aquest llibre és un homenatge a Dalmau Costa, un reconeixement al Parlament de Catalunya i un recordatori dels llaços entre Catalunya i Mèxic”

Més d’un centenar de persones s’han aplegat aquest dijous al Parlament de Catalunya per conèixer la vida i obra de Dalmau Costa a través de la seva biografia «Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions», escrita per Lluís Burillo, premiat amb la Beca d’Estudis Històrics President Irla 2019.

Dalmau Costa esdevé el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i durant la Guerra Civil, també de la Generalitat. Amb la derrota del 1939, aquestes responsabilitats el duran a l’exili, on esdevé tot un referent del món de la restauració, sense abandonar mai la militància al seu partit, Esquerra Republicana, ni la lleialtat a les institucions nacionals catalanes.

La presentació ha comptat amb la participació de l’autor de la biografia, Lluís Burillo, acompanyat per Alba Vergés, vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Quim Nadal, catedràtic d’Història Contemporània de la UdG, Maria Rosa Collell, professora de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UdG, i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.

La recuperació de la figura de Dalmau Costa

La vicepresidenta del Parlament Alba Vergés ha estat l’encarregada de conduir l’acte i ha començat remarcant la importància de recuperar un personatge tan lligat a la història del Parlament i del país: “Dalmau Costa va contribuir al desenvolupament cultural i polític del nostre país, és protagonista directe en l’organigrama polític de les administracions catalanes dels anys 1930”.

La professora de la UdG Maria Rosa Collell també ha posat en valor la tasca de Dalmau Costa com a cap cerimonial de les dues grans institucions d’aquest país: “Va representar el concepte teòric i pràctic del protocol i cerimonial, i ens va atorgar, sense saber-ho, el títol per exercir aquesta professió i fer-la créixer”.

Al seu torn, el catedràtic d’Història Joaquim Nadal l’ha definit com “un home que deixà petjada a Catalunya, al Parlament i la Generalitat com a cap de protocol, i que triomfà a la restauració mexicana”. Un exili i un triomf, però, que “mai el van fer desistir de la seva militància a Esquerra Republicana i del seu compromís catalanista”.

“Dalmau Costa va posar la flamant institució del Parlament al servei dels ciutadans i del país”, així l’ha qualificat Lluís Burillo durant la seva intervenció. Segons l’historiador i autor de l’obra, “Costa va ser un dels primers tècnics de protocol tal i com els coneixem actualment, va entendre perfectament el funcionament de les institucions republicanes, tot deixant enrere les pràctiques ràncies i antiquades del protocol monàrquic que havia dominat l’escena política espanyola fins l’any 1931”.

Burillo també ha destacat l’etapa de Costa a l’exili a Mèxic, on va acabar dirigint un imperi de restauració al país americà. Recollint les paraules del periodista Joan Safont, Burillo ha explicat que aquesta faceta de Costa es deu a què “tot el que va aprendre de la política ho va aplicar després als negocis”, convertint els seus restaurants en “la meca dels polítics i de les celebritats de les dues amèriques”. Tot i així, com ha apuntat l’historiador Quim Nadal, Dalmau Costa mai va deixar de banda la seva catalanitat, on va encapçalar “una tasca ingent de la cultura catalana”.

“Aquest llibre és doncs un homenatge a Dalmau Costa, un reconeixement a la institució del Parlament de Catalunya i dels seus professionals, i un recordatori dels llaços profunds que encara avui existeixen entre Catalunya i Mèxic”, ha afegit Burillo.

Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació, ha tancat l’ordre d’intervencions reivindicant el valor de la memòria republicana d’aquest país: “La tasca de la Fundació no és només la de rescatar la memòria perduda de la gent que va formar part d’aquella Esquerra Republicana gairebé hegemònica, sinó que el buit arrenca de molt abans i que comprèn de la tradició del republicanisme, una memòria perjudicada que cal recuperar”.

Sobre l’autor

Burillo és doctor en Comunicació Social per la UPF. Llicenciat en Història de l’Art per la UAB i en Periodisme per la UPF. Actualment és tècnic del Departament d’Educació i professor de grau i màster a la UPF i la UOC. És autor, entre d’altres, de les monografies històriques «Serrallonga. El bandoler, les seves dones i la justícia»; «Flor de Maig: del cooperativisme al servei als municipis»; «Històries de vida. Fonts orals de la lluita obrera i l’antifranquisme al Baix Llobregat»; i «La fusta, el ferro i la fibra. Memòria oral de les darreres drassanes de Barcelona (1939-1992)».

Comparteix aquesta noticia