Raül Romeva, Helena Castellà i Lionel Delgado conversen sobre els perills del creixement de l’extrema dreta a internet i com combatre els discursos d’odi

En un context en què l’extrema dreta està lliurant una batalla cultural entorn el feminisme i la lluita LGTBI, la Fundació Irla celebra una setmana temàtica sobre noves masculinitats amb un acte presencial «Manosfera i extrema dreta», per posar el focus en els espais digitals on l’extrema dreta difon el seu discurs misogin, antifeministes i LGTBIfòbic.

L’acte, celebrat a l’Espai Línia, ha comptat amb la participació de tres ponents experts en la matèria: Lionel Delgado, filòsof, sociòleg i investigador a la UB, expert en masculinitats, feminismes i antifeminismes; Helena Castellà, politòloga experta en extrema dreta; i Raül Romeva, president de la Fundació Irla. Una conversa moderada per la periodista Judit Pellicer, que es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació Irla.

Un discurs que arriba des de l’altra banda de l’oceà
El debat ha començat situant l’origen del concepte manosfera, un fenomen que va més enllà del món anglosaxó: “Els espais masculins reaccionaris no són una marca registrada estatunidenca, sinó que han aparegut a tot el món i en un moment similar”, ha explicat el sociòleg Lionel Delgado. De fet, “experiències com Forocoches ja tenien una trajectòria paral·lela mentre s’anava formant tot aquest discurs sobre la manosfera”.

La crisi de masculinitat hegemònica ha estat precisament un dels elements que l’extrema dreta ha capitalitzat a internet, aportant solucions fàcils a aquelles persones que poden sentir pèrdua d’identitat, una pèrdua que sovint “és una simple percepció” i que l’extrema dret sap portar al seu terreny, ha puntualitzat Helena Castellà. “L’extrema dret sap donar una bona resposta i la seva és que el feminisme els està marginat i, per tant, se l’ha d’atacar. I quan tenim qui compra el seu discurs, estan justificant i donant argument a l’extrema dreta per capitalitzar aquest discurs de la crisi de masculinitats”.

Aquesta facilitat per difondre missatges d’odi i la sensació de llibertat tampoc són aleatoris. Com ha apuntat Raül Romeva, “els algoritmes no són casuals, estan pesants amb un sentit concret a partir dels interessos de qui els promous, però com és gratuït, sembla que sigui un espai lliure i democràtic, i et dona dret a dir el que vulguis”. I ha afegit: “Ens preocupem molt pels missatges, però poc de qui són aquestes plataformes on es difonen”.

Romeva també ha apuntat un altre fenomen que usa l’extrema dreta per difondre el seu missatge: “En uns temps on es promociona més la individualitat que el bé comú, l’extrema dreta ha aconseguit apel·lar a les persones com a éssers aïllats per solucionar les seves necessitats”.

El jovent, al punt de mira
El creixement d’aquests discursos a les xarxes socials, un espai directament relacionat amb les persones joves, ha fet créixer una alarma que els situa en una diana, tant pels mitjans de comunicació com per a l’extrema dreta.

Davant la qüestió de per què el jovent d’avui no és més feminista que la generació millennial, Lionel Delgado ha recordat que “veníem d’un increment interessant amb els millennial, ja que la generació anterior havia estat més conservadora”.

En aquest context, Helena Castellà ha explicat que tot i que en la darrera enquesta del CIS s’apuntava que els homes joves tiraven cada cop més per opcions d’extrema dreta, també es llegia que cada cop “el conjunt de la societat és més feminista i hi ha més consciència de la violència masclista”.

No obstant, Castellà ha reclamat a l’esquerra “dotar-se d’un entorn de creadors de continguts que difonguin el missatge de l’esquerra des d’un llenguatge i un espai que sí que arribi als joves”. Per Romeva, això ha d’anar necessàriament lligat a “aconseguir perdre pors i prejudicis a l’hora de construir discursos”. “Com podem construir un discurs simple sense caure en el simplisme? Aquí està el repte”, ha apuntat.

Setmana temàtica entorn les noves masculinitats
Aquest acte s’emmarca dins una setmana temàtica organitzada per la Fundació Irla, que posa sobre la taula una qüestió que sovint queda en segon pla: les noves masculinitats. Acompanyats d’experts en el terreny, durant aquesta setmana es fan públics quatre vídeos disponibles al canal de Youtube de la Fundació, per parlar de quatre qüestions vinculades al tema.

Per començar la setmana, assentem les bases de les noves masculinitats en una conversa entre Juli Fernández, diputat al Parlament, i Rubén Sánchez Ruiz, subdirector de sensibilització i prevenció de les violències masclistes; seguida d’un debat entre Ousman Jangana Kabba, jurista especialitzat en estrangeria i membre de l’Associació Jokkere Endam, i Xavier Cela, politòleg i màster en Antropologia, sobre perills, malestars i problemes de salut mental i física del patriarcat pels homes. També parlem com combatre la definició tan rígida dels rols de la masculinitat a nivell de sexualitat, i les visions disruptives que s’han obert en aquest àmbit, amb Sandra Cundines, coordinadora del projecte Avalúa+ de Sida Studi; i acabem fent un repàs a l’evolució històrica de la masculinitat per entendre les dissidències actuals i projectar quin serà el futur, amb Begonya Enguix, doctora en Antropologia Social i Cultural.