El sociòleg nord-americà analitza el concepte de nacionalisme i les seves implicacions en l’era de la globalització

El primer acte d’aquest 2025 ha estat per a la Lliçó Inaugural Irla 2024-2025, dedicada aquesta edició a «La persistència de la nació: el fet nacional a l’era de la globalització» a càrrec de Craig Calhoun, catedràtic de Ciències Socials i professor a l’Arizona State University.

Raül Romeva, portaveu de la Fundació, ha obert la Lliçó Irla, assenyalant que en un món en què el discurs es globalitza, també és important globalitzar el pensament crític, i fer-ho amb una persona “globalment coneguda” com és en Craig Calhoun, que ens porta “aquesta reflexió crítica sobre el tema nacional, el concepte de nació i què vol dir nació avui en un món globalitzat, i què és la construcció social des de la perspectiva de la consolidació de comunitat”.

Eunice Romero, sociòloga i politòloga experta en nacionalisme i migracions, ha estat l’encarregada de presentar al ponent de la Lliçó, a qui ha definit com “un intel·lectual de primera magnitud”: “La sociologia de Craig Calhoun és un desafiament a la simplicitat maniquea de blanc o negre, de bo o dolent”. I ha afegit: “En aquests moments convulsos del món, Calhoun ens permet pensar d’una manera desafiant a les idees planes, a les idees de contradicció, per entendre-les com una paradoxa complexa on poder viure i aspirar a estar en una societat més inclusiva”.

Pots accedir-hi fent clic al següent enllaç:

Què entenem per nació avui?

Craig Calhoun ha començat la seva intervenció fent referència a l’actual panorama polític, que ha patit un “clar gir cap a la dreta” i on “el nacionalisme hi ha tingut un paper central en el discurs”. No obstant això, ha puntualitzat que el nacionalisme “no és sinònim de populisme de dretes, tot i que moltes vegades se’n faci un instrument per a aquest tipus de discursos”, en canvi, “la democràcia, tal com s’ha construït fins ara, sí que depèn en gran part del nacionalisme”.

Vinculat amb la definició de nacionalisme, també ha parlat del terme nació-estat, recordant que aquestes dues idees no sempre encaixen: “Mai hi ha una uniformitat completa dins d’un estat”. En aquest sentit, “els mapes i les estadístiques ens fan creure en els estat-nació, però aquestes no existeixen de manera ‘natural'”, ha afirmat. “Les nacions s’han construït històricament i es reprodueixen constantment, no sense conflictes i migracions”.

 

La nació davant els reptes globals

Enmig d’un sistema global en transformació, com influeix això sobre les nacions? Calhoun ha posat l’accent en els reptes globals que, segons ell, no poden tenir una solució merament nacional: “El canvi climàtic no es pot abordar només des d’una perspectiva nacional, tampoc el terrorisme, el tràfic de drogues ni els ciberatacs”, ha advertit.

Paral·lelament, s’ha preguntat: “Estem retornant a la idea d’imperi?” Davant d’aquest possible nou escenari, ha acabat la ponència plantejant si hi pot haver millors versions de l’ordre global, i si és així, caldrà triar com canviar-ho.