fbpx

La ciutat, una modalitat urbanística a debat

Analitzem com ha evolucionat el concepte de ciutat amb Saskia Sassen i Ernest Maragall 

Les ciutats són una modalitat urbanística que ha sobreviscut als canvis d’èpoques al llarg de la història. Actualment, però, corren el risc de ser poc atractives per les noves generacions, que es decanten per municipis més petits. Estem davant d’un canvi en el model de viure?

Ho analitzem amb dues persones de llarga trajectòria sobre el concepte i experiència sobre ciutats: Saskia Sassen i Ernest Maragall.

La sociòloga i escriptora neerlandesa Saskia Sassen ocupa la càtedra Robert S. Lynd de Sociologia a la Universitat de Columbia i també és professora a la London School of Economics; membre del Consell de Relacions Exteriors i del Panel sobre Ciutats de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units −on ha presidit el Comitè de Tecnologies de la Informació i Cooperació Internacional del Consell d’Investigació en Ciències Socials. Ernest Maragall, per la seva banda, ve de la política institucional: va participar en la fundació del PSC el 1978 i de Nova Esquerra Catalana el 2012, va ser conseller d’Educació, eurodiputat, i actualment, president del grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya.

Un canvi generacional
Segons la sociòloga i escriptora Saskia Sassen, “estem entrant a una nova època, però seguim necessitant la ciutat”. Ara bé, indica que la modalitat que està guanyant terreny són les petites ciutats. “Per exemple, als EUA s’està començant a parlar de famílies joves amb nens que volen sortir d’una gran ciutat com Nova York, Los Angeles o Chicago, i marxar a ciutats més petites, però que funcionin molt bé”.

“Potser que una ciutat petita sigui la modalitat que vagi guanyant terreny”

Saskia Sassen

Per tant, segons Sassen, s’està veient com les noves generacions es decanten per ciutats amb un plantejament diferent per viure-hi: “Si aquestes generacions es queden a la ciutat, és per generar-hi un nou projecte”. Una visió que també comparteix Ernest Maragall, que planteja la qüestió de com aquestes noves generacions prefereixen una ciutat petita, amable, sense congestió ni aglomeracions, però que sigui propera a una gran ciutat.

Ciutats globalitzades
Quin problema plantegen aquestes grans ciutats? Maragall ho atribueix al fenomen de la globalització: “La globalització ha igualtat les ciutats del món, sota una lògica de mercat –una situació que com remarca Maragall– no té límits i és difícil de contenir a dia d’avui”.

En aquest sentit, Sassen critica que mentre que “la ciutat acostumava a ser un lloc on el petit empresari podia posar en marxa un petita empresa, ara tot són conglomerats”. I amb les noves generacions està arribant aquest canvi, que “estan reinventant el petit negoci”.

Front a les grans empreses que ofereixen tota mena de productes, Sassen reflexiona sobre com la ciutat pot ser un espai on suficients persones decideixin apostar per petits negocis de proximitat. Ara bé, apunta que mentre que “als EUA no funcionarà, Europa pot ser una bona experiència en tant que té aquesta tradició de petits comerços a través dels segles”. Compartint aquesta visió sobre Europa, Maragall posa com a exemple el cas de Barcelona en tant que és un ciutat amb “una estructura comercial local molt potent, capaç de resistir a aquest tipus de competència”.

“Ens cal una UE capaç de prendre decisions de protecció davant la globalització i el mercat destructor”

ERNEST MARAGALL

Ara bé, defensa que cal enfortir les ciutats. Com? “Organitzant una alternativa al model de producció i distribució, i també de fiscalitat intel·ligent”.

En aquest sentit, afirma: “Aquesta supervivència de la ciutat, així entesa, exigeix una UE capaç de prendre decisions de protecció del concepte i del fenomen de la globalització i del mercat destructor. I això inclou fiscalitzar grans empreses com Amazon”.

Posant la mirada en el cas d’Amazon, Sassen considera que aquesta empresa planteja un escenari irònic en tant que “facilita la venda a alguns petits productors, però en realitat és Amazon qui guanya sempre al màxim”.

Una de les conseqüències directes d’aquest tipus de negoci és l’eliminació dels espais comercials dels petits sectors: “Les nostres ciutats tenen grans centres comercials, com Amazon, quan haurien de tenir molts petits llocs on es pugui anar a comprar”, lamenta la sociòloga neerlandesa. Una visió que comparteix Maragall, i recorda l’impacte mediambiental que també suposa el comerç depredador, amb “un cost de congestió i contaminació molt important”.

(Des)regulació

En relació a les mancances en fiscalitat Sassen fa esment en el cas dels EUA, quan als a la dècade de 1980 es van eliminar les regles de joc per als negocis amb una gran desregularització, la qual cosa “va comportar una sèrie de canvis que en realitat ajudarien a les gran empreses a esdevenir tant i més grans”.

Desregulació, un fenomen que segons la sociòloga neerlandesa, es comença a trencar amb aquestes noves generacions. En aquest escenari, Maragall remarca que “s’està recuperant el concepte ciutat, amb una certa proximitat, una relació intensa entre els seus habitants i  amb un comerç també de proximitat”.

Com reaccionar-hi?

Com exposa el polític barceloní, aquest canvi que s’està començant a produir en el model de ciutat es deu a una reacció social en busca de noves oportunitats i nous models de producció. De fet, “aquesta noció de tornar a la petita ciutat és una manifestació que conté en si una contestació”, apunta Sassen.

Ara bé, segons Maragall, aquest canvi també ha de comptar amb una iniciativa política institucional important: “Hi ha la necessitat de teixir una nova aliança ciutadana i política en aquest terreny. Però, una aliança que necessita de persones que ens mostrin que vol dir el concepte ciutat, visions urbanes que ens assenyalin cap on podem orientar-nos”.

Comparteix aquesta noticia