fbpx

Com s’ha de reorientar l’independentisme?

Marta Rovira i Ismael Peña-López conversen a la presentació de l’Eines 42 sobre el futur del discurs, la tàctica i l’estratègia política del moviment independentista

La Fundació Josep Irla ha presentat el darrer número de l’any de la revista Eines, «Independentisme: mirades cap al futur», que pretén contribuir a la reflexió sobre les línies mestres que haurien d’orientar l’estratègia i la tàctica política d’un moviment que ha arribat més lluny que mai en la seva història, però al que encara li queda molta feina al davant.

Per debatre sobre les línies de treball de l’independentisme, la Fundació ha convidat Ismael Peña-López, científic social i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana, que va intervenir en directe des de Ginebra. Una conversa moderada per la periodista Sara González des de la Sala Noble del Centre Cívic del Convent de Sant Agustí de Barcelona.

Sobre la presentació

Marta Rovira ha començat la seva intervenció reivindicant el 52% de suport a l’independentisme en les darreres eleccions: “És una victòria i no s’ha de menystenir, però també hem de ser honestos i reconèixer que hem de seguir treballant per aconseguir major legitimat, tant internament com externament. Això ho vam aprendre de l’1O”.

Sobre com fixar l’objectiu independentista, Ismael Peña-López sosté que són “els partits i les institucions qui han d’habilitar el com, però el què ha de ser un encàrrec concret del poble sobirà. I ara mateix no hi ha un encàrrec clar, a diferència del que va passar el 2012 o el 2017, amb la proclama «President posi les urnes»”. En aquest sentit, Rovira ha defensat que precisament és l’organització entre tots els actors la que va permetre la celebració del referèndum: “L’1O no és fruit de l’autoorganització del país, tampoc d’una agenda només institucional, sinó que hi ha una conjunció, una organització, unes directrius i hi ha un sol objectiu, que tots plegats en posem d’acord en fer referèndum. I ha afegit: “Aquesta confluència és el que va garantir la victòria i això és el que hauríem de tornar a retrobar”.

I com retrobar-se en una agenda compartida? “Ara mateix hi  ha aquesta desorientació i desorganització en el moviment perquè no hi ha un objectiu a curt-mig termini molt marcat que ens faci avançar estratègicament cap a aquest objectiu que és compartit per a tothom, la independència”, ha reclamat Rovira.

Sobre la taula de diàleg, Peña-Lopez ha afirmat que el seu èxit no vindrà per ser un lloc per negociar sinó per ser una aparador: “Hi ha dues taules de negociació molt diferents, una és la taula estrictament de negociació per aconseguir uns objectius a curt termini, que crec que té molt poc recorregut; en canvi, sí que tindrà rèdit com a aparador, com a legitimador del moviment”.

El diàleg i la negociació és una confrontació democràtica més, com ho va ser l’1O”, ha recordat la secretària general d’Esquerra. Per tant, si considera que aquesta taula és una cursa de fons o una cursa llampec, ha remarcat que “aquesta és una cursa de fons, que hi estem anant des de fa temps i ara estem passant un una nova etapa”.

Sobre aquest número

«Independentisme: mirades cap al futur» comença amb una editorial d’Oriol Junqueras i continua amb un dossier central amb reflexions sobre l’estratègia i la tàctica de l’independentisme de cara al futur, amb articles dels politòlegs Jordi Muñoz, Carol Galais, Sergi Morales, Marta Brik i Marc Sanjaume.

Fora d’aquest dossier central, també hi ha un article Jaume Martorell sobre l’evolució de l’esquerra demòcrata als EUA; un text d’Elena Costas centrat en l’avaluació de les polítiques públiques; un article sobre la trajectòria política d’Antonio Gades escrita per Jordi Tormo; o un text conjunt dels acadèmics xilens Cecilia Osorio i Francesco Penaglia sobre l’actual situació política a Xile, entre altres.

Podeu descarregar-vos el número «Independentisme: mirades cap al futur» aquí

Comparteix aquesta noticia