L’historiador Pau Vinyes recupera la trajectòria de l’alcalde republicà afusellat pel franquisme
Amb la nova biografia Celestí Boada, alcalde republicà de Gramenet de Besòs afusellat pel franquisme la Fundació Irla, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, ha recordat la figura de l’alcalde republicà durant la Guerra Civil, que havia restat oblidada durant el règim franquista i bona part de la democràcia.
L’acte, celebrat al Museu Torre Balldovina, ha comptat amb la intervenció de Pau Vinyes, autor de l’obra; Petry Jiménez, tinenta d’alcaldessa de Cultura; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Irla; i Sam Núñez, regidor i portaveu del grup municipal d’ERC. Entre el públic, també hi ha assistit la filla del biografiat Montserrat Boada i família. La presentació s’emmarca en el Programa de Memòria Històrica de Santa Coloma de Gramenet que organitza l’Ajuntament de Santa de Coloma de Gramenet coincidint amb la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i amb l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Santa Coloma el 27 de gener de 1939.
Celestí Boada i Salvador, jornaler de professió, va esdevenir líder rabassaire local. El compromís sindical camperol l’amplià també al camp polític quan, amb l’adveniment de la República, comença a militar a Esquerra Republicana. A partir de 1934, va ser escollit regidor, i arran de l’esclat de la Guerra Civil, elegit alcalde de Gramenet de Besòs. Esdevingut un dels líders de la Unió de Rabassaires, va abandonar l’alcaldia per incorporar-se la seva lleva a l’Exèrcit Popular de la República. Amb la derrota republicana, va ser detingut i acusat de «rebel·lió militar» i, jutjat en un irrisori Consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort i executat al Camp de la Bota.
La presentació es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació:
La recuperació de la memòria de Celestí Boada
El regidor i portaveu d’Esquerra al municipi, Sam Nuñez, ha començat assenyalant l’oblit que ha patit durant molts anys la figura de Boada. De fet, “jo mateix desconeixia fins fa pocs anys qui havia estat Boada i el que representava”, per això, va assumir el compromís de conèixer i difondre la seva imatge. L’edició d’aquest llibre “ens ajudarà a transmetre la història d’un republicà que va estimar el país i va lluitar contra el feixisme”.
L’autor de l’obra, Pau Vinyes, ha reivindicat també la memòria de tots aquells veïns i veïnes del municipi que com Boada que van fer possible la República en una data tan assenyalada: “Avui, si estiguéssim a 26 de gener de 1939, encara estaríem a Gramenet de Besòs, en període republicà. Segurament molts hauríem de marxar perquè tindríem les hores comptades”.
En la seva intervenció, Vinyes ha relatat la trajectòria del jornaler Celestí Boada, qui el 1934 no seria alcalde, però sí regidor per Esquerra Republicana. “No és fins l’octubre de 1936 quan Celestí Boada esdevé l’alcalde popular de Gramenet de Besòs, amb un equip format bàsicament per membres d’ERC, CNT i el Partit Republicà Federal”.
L’autor de l’obra, Pau Vinyes, ha reivindicat també la memòria de tots aquells veïns i veïnes del municipi que com Boada que van fer possible la República en una data tan assenyalada: “Avui, si estiguéssim a 26 de gener de 1939, encara estaríem a Gramenet de Besòs, en període republicà. Segurament molts hauríem de marxar perquè tindríem les hores comptades”.
En la seva intervenció, Vinyes ha relatat la trajectòria del jornaler Celestí Boada, qui el 1934 no seria alcalde, però sí regidor per Esquerra Republicana. “No és fins l’octubre de 1936 quan Celestí Boada esdevé l’alcalde popular de Gramenet de Besòs, amb un equip format bàsicament per membres d’ERC, CNT i el Partit Republicà Federal”.
Vinyes també ha fet èmfasi en la repressió que va patir Boada al ser detingut pel règim franquista, “culpable d’haver servit a la República i haver estat escollit democràticament alcalde”. “No en van tenir prou de jutjar-lo i condemnar-lo a mort, que també el van obligar a veure com afusellaven els seus companys de partit abans no el van assassinar”.
Malgrat els intents del règim per enterrar la seva memòria, “gràcies a la família, del grup municipal d’Esquerra i dels veïns de Santa Coloma, la figura de Celestí Boada seria recordada amb el pas de la democràcia“, ha defensat l’autor de l’obra.
Precisament, com ha explicat Joan Manuel Tresserras, “un dels objectius fonamentals del franquisme era el d’esborrar la memòria republicana, de manera que hi ha un forat en el rescat de la memòria del país que cal cobrir“. “Ens cal una memòria històrica activa, nodrida i l’abast per mirar el món i interpretar-lo, i alhora, per retre homenatge a aquelles persones que com Boada van tenir un caràcter exemplar i que ens pot inspirar”.
