La Fundació Josep Irla ha participat aquest divendres a l’Assemblea General organitzada per la Coppieters Foundation, que aplega diferents fundacions compromeses amb el dret a l’autodeterminació de les nacions sense Estat europees. Davant les mesures sanitàries aplicades en els diferents països, la trobada s’ha realitzat en format online.
Per part de la Fundació, han assistit el director executiu Josep Vall, també vicepresident de la Coppieters Foundation; el director acadèmic Lluís Pérez; i el coordinador de la Fundació Guillem Dorca.
La situació derivada de la pandèmia ha alterat el pla d’activitat de la major part de les entitats participants. És el cas de la Fundació Josep Irla, que ha obligat a ajornar part de les activistes previstes, tal i com ha explicat Lluís Pérez durant l’Assemblea. Un escenari al que també cal sumar el context polític català, marcat per la decisió del Tribunal Suprem de condemnar a la meitat del govern català i als líders civils independentistes a dures penes de presó: “Des de la Fundació Josep Irla hem dedicat aquest inici de curs a analitzar la noviolència com eina d’emancipació social i política o el cinisme en l’ús del llenguatge com a eina d’involució autoritària. I, més concretament, “a debatre sobre la decisió del propi Tribunal Suprem contra els líders independentistes, una activitat que hem realitzat juntament amb els companys de la Fundació L’Alternativa”.
En l’àrea de memòria històrica, Pérez ha destacat la inauguració, just abans del tancament arran de la COVID19, de l’exposició itinerant de les «Pioneres del municipalisme feminista», un reconeixement al llegat de la primera alcaldessa i de les primeres regidores escollides per sufragi universal a Catalunya, juntament a més d’una desena de dones que també van participar en la política local durant la Guerra Civil.
En aquesta assemblea també han participat l’Alkartasuna Fundazioa i l’Ezkerraberri Fundazioa, la Free State of Rijeka Association, la Fundació Emili Darder, la Fundació Nexe, l’Associacion pel desvolopament de l’Escrich Occitan, el Kurdish Institute of Brussels, l’Arritti, la Fundación Galiza Sempre, Le Peuple Breton i l’Istituto di Studi e Ricerche Camillo Bellieni.