Tribut a Caterina Albert / Víctor Català

Nora Albert. Catèdratica de llengua i literatura catalanes, poeta i traductora

Descobrir Caterina Albert i Paradís (1869-1966) mitjançant Solitud (1905) —de bon tros la millor novella modernista que salta per damunt de l’encasellament dels manuals—, fou una sorpresa immensa per la seva original magnitud i modernitat argumental i per la seva riquesa lingüística i, des de llavors llegir-la més a fons, esdevingué una gran passió. El fet que l’androcrítica del país, desconcertada en desemmascarar que al darrere del pseudònim s’amagués una dona «ferida pel llamp del geni», teixís una biografi a plena de prejudicis i de tabús sobretot arran de la solteria i també pel fet de la seva temàtica massa crua i escandalosa per a una «ploma femenina», em catalitzà la voluntat de restituir les equívoques apreciacions i de rescabalar l’esbiaixada biografia, i em convertiren, el 1984, en una incipient crítica literària amb visió de gènere de la seva obra arran de la selecció i el pròleg que vaig fer per l´editorial LaSal, una editorial pionera en publicar assaigs feministes i en recuperar la genealogia d’escriptores clàssiques catalanes.