Durant la pandèmia de la Covid-19 i durant la vigència de l’estat d’alarma es van qualificar diverses feines com a «treballs essencials». Aquestes feines que eren necessàries per poder mantenir serveis bàsics de la ciutadania, des de la reproducció a les cures o l’alimentació, sovint són treballs que es troben en situació de vulnerabilitat o de precarització. Una contradicció que planteja la necessitat de capgirar aquesta realitat.