Mirant el cel

Eva Comas. Periodista i escriptora

Un dels pitjors traumes col·lectius que la ciutat de Barcelona arrossega en la seva memòria va iniciar-se un dimecres, el 16 de març de 1938. Feia més d’un any que la capital catalana rebia ofensives aèries del bàndol feixista i dels seus aliats, però just aquell dimecres al capvespre l’aviació italiana va començar, per ordre expressa de Benito Mussolini (1883-1945), un atac molt més sever, una ofensiva sense precedents amb bombardeigs sobre la població civil cada dues o tres hores que tenia l’objectiu d’esgotar psicològicament els barcelonins. El terror que van causar tres dies seguits de sirenes d’avís, de bombes, d’edificis esfondrats i de prop d’un miler de morts es fa evident en els dietaris d’escriptors, periodistes i artistes de l’època, i també encara en la memòria d’alguns ciutadans que en aquell moment eren nens i adolescents. Tot i la importància
cabdal dels bombardeigs aquest episodi històric no ha rebut, al meu entendre, prou atenció per part de cineastes, documentalistes i escriptors