“La generació més formada som també la més frustrada i precària”

Afra Blanco i Pere Aragonès.

Tenim un jovent que ha d’amagar el currículum per trobar feina. Potser per això hi ha qui l’anomena la «generació perduda». Joves que s’instal·len en el pessimisme moguts per la manca d’expectatives de futur. Aquest és el precariat il·lustrat, el qual conjuntament amb majors de 50 anys que han perdut la feina, dones i immigrants, configuren els outsiders del sistema.

Afra Blanco (Barcelona, 1987) i Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) coneixen molt bé aquesta realitat. Blanco, estudiant d’ADE a La Salle, ho viu cada dia des de l’Avalot, la branca juvenil de la UGT. I Aragonès, doctorant en història econòmica a la UB, va començar a treballar per l’emancipació juvenil, abans que s’iniciés la crisi, com a portaveu nacional de les JERC, fins esdevenir, avui, el diputat d’ERC de referència en temes socioeconòmics al Parlament. Sindicalisme i política. Dos actors de l’esquerra que han de ser capaços de bastir un acord que trobi el futur de la «generació perduda».