Al món hi ha gent extraordinària. No hauria d’escriure aquesta frase —per evident— si no fos perquè al món també hi ha unes jerarquies que expulsen del centre a les persones extraordinàries, perquè fan nosa. Però quan acabes de veure el documental Crip Camp és l’única cosa que penses una vegada i una altra: que malgrat tot, malgrat les jerarquies i els centres petitíssims on no hi cap tothom, hi ha gent extraordinària. Disposada a fer coses extraordinàries. Disposada a eixamplar aquests centres, a esquivar les jerarquies i a canviar les coses perquè tothom tingui dret a tenir drets.