“Mai no he entès per què no es pot ser català i a la vegada socialdemòcrata”

Antoni Segura i Elisenda Alamany.

La Catalunya de la Lliga Regionalista contra la d’Alejandro Lerroux prèvia a la dictadura de Primo de Rivera es va convertir, després del franquisme, en el país dividit entre socialistes i convergents. El període republicà va suposar un parèntesi en aquesta dicotomia, quan l’hegemonia d’ERC va demostrar que no hi havia cap contradicció —ans al contrari— entre el progressisme i el catalanisme. El procés independentista també va ser capaç de capgirar aquesta lògica. Sorgeixen diverses preguntes: el sobiranisme d’esquerres té espai per créixer fora d’aquests moments excepcionals? Hi ha alguna escletxa per construir alternatives culturals i polítiques al marge dels dos partits sistèmics? En parlem amb Antoni Segura, que va ser president del CIDOB i catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, i amb Elisenda Alamany, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya i regidora a l’Ajuntament de Barcelona.