Últimament estic percebent en l’ambient manca de fe: en la humanitat, en el sistema, en la possibilitat de fer justícia. Em disposo a veure la pel·lícula que ha marcat aquest 2024; la meva mare me la recomana, i he escoltat la cançó: una història de barri, valentia obrera. Segur que m’agradarà. El 47 ho té tot: amor del bo, un heroi, una comunitat, un repte. Sentit de l’humor, vulnerabilitat, emoció i força. Quan s’apaga la pantalla, ressona a les vides dels qui l’han vista.