Durant la dècada de 1930, davant els estralls de la Gran Depressió, el president nord-americà Franklin D. Roosevelt va desplegar un ambiciós programa de reformes econòmi- ques i socials, en sentit igualitarista, conegudes com el New Deal [Nou Pacte]. El Tribunal Suprem, dominat pels conservadors, va erigir-se en tercera cambra no-electa per tal de frenar el gruix d’aquestes refor- mes. Per tal de fer-hi front, Roo- sevelt va amenaçar amb expandir el nombre de jutges del Tribunal, de manera que es conformés una majoria progressista. El pla no va prosperar, però el Tribunal Suprem es va veure comminat a abandonar el seu obstruccionisme i a permetre el desplegament del New Deal. En presentar el seu pla de reforma del Tribunal, en una de les seves famo- ses «converses a la vora de la llar de foc» retransmeses per la ràdio, Roosevelt va assenyalar els perills de l’excés de poder dels tribunals.