Què uneix Irene Montero (Madrid, 1988), exministra d’Igualtat i líder d’Unides Podem, amb Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982), cap de files d’Esquerra Republicana a Madrid? La bona sintonia entre tots dos polítics neix de l’acompanyament mutu en l’afany de ruptura, i en el convenciment que sí que es poden impulsar transformacions a l’Estat espanyol. Tots dos no amaguen la seva satisfacció per la feina feta durant els últims anys a Madrid, i repassen amb un somriure a la cara els avenços en matèria feminista i antirepressiva.

Vist amb perspectiva, van ser innocents el moviment del 15M i l’independentisme a l’hora de plantar cara a l’Estat? Després de la repressió, i ara de l’expulsió d’Unides Podem de la Moncloa. Diuen que sí, en certa part. Però prefereixen mirar endavant. De fet, creuen que s’ha abusat de culpar el règim del 78 i la Transició de tots els mals, i aposten per fer créixer la «consciència de bloc» entre les esquerres i el sobiranisme. Una consciència que ha de servir, també, per estendre el relat de les esquerres més enllà de les institucions, perquè el poder és molt més que un govern.