Durant la pandèmia de la Covid-19 el treball de la llar i les cures es va trobar totalment desatès. La manca de regulació prèvia del sector va afavorir la desprotecció de les treballadores, exposant-les a situacions d’extrema vulnerabilitat. Malgrat ser reconegudes com a essencials, a la pràctica, les treballadores van tornar a patir l’abandonament institucional del que històricament han estat objecte. Aquesta consideració no va anar acompanyada ni de drets ni de condicions laborals dignes; una reivindicació que persisteix.