Escòcia després de les urnes

En un nou capítol #ÀgoraIrla, Marc Sanjaume, Marta Brik, Marc Guinjoan i Diana Riba analitzen les claus de l’èxit de l’SNP i de l’independentisme escocès

El passat 6 de maig es van celebrar eleccions a Escòcia, on l’SNP i Els Verds van revalidar la majoria independentista. Quin serà el futur d’Escòcia en aquesta nova legislatura? Marc Sanjaume, politòleg i professor de la UOC, Marta Brik, politòloga i màster en relacions internacionals, Marc Guinjoan, politòleg i professor de la UB i Diana Riba, activista i eurodiputada, analitzen les claus de l’èxit de l’SNP i del moviment independentista escocès i la possibilitat que se celebri un nou referèndum d’autodeterminació. 

“Les eleccions escoceses ens deixen una fotografia d’una victòria contundent de l’SNP i de l’independentisme escocès si sumem els vots del Green Party”, ha afirmat Marc Guinjoan. Una victòria de l’SNP que segons Guinjoan s’ha vist reforçada pel sistema electoral escocès: “Mentre que l’SNP ha aconseguit el 47% del vot en candidatures i el 40% del vot en llistes, ha acabat obtenint el 49,6% dels escons. Una percentatge que si li sumem els 8 diputats dels verds, dona una majoria molt clara de l’independentisme escocès”.

Marc Sanjaume, autor del llibre «Independència i progrés. El repte democràtic de l’SNP» ha aclarit que l’èxit de l’SNP no es deu únicament al resultat d’aquestes eleccions: “L’SNP és un partit històric que al llarg dels anys s’ha definit com a socialdemòcrata, a favor de la integració europea i que defensa l’autonomia política com a trampolí per llançar Escòcia cap a la independència”.

Segons Sanjaume, la tasca governamental i institucional de l’SNP ha estat clau per desplaçar de la centralitat política escocesa un laborisme cada vegada més neoliberal, així com un conservadorisme amb capacitat per governar des de Londres però ja massa allunyat dels escocesos. “Això ha solidificat les bases electorals de l’SNP, que avui ha aconseguit tenir un control de tot el centre polític escocès a partir d’aquesta estratègia governamental de pensar en positiu i avançar cap a la independència d’una manera gradualista”.

Al seu torn, la politòloga Marta Brik ha parlat dels vincles entre Catalunya i Escòcia, “governs que han passat de l’actuació discreta a la centralitat política, aprofitant la bona gestió autonòmica de govern sense renunciar a l’objectiu independentista”. “També –ha afegit– són dos moviments proeuropeus, que han vist la defensa del projecte europeu com a oportunitat per fer de contrapès al propi estat”.

En aquesta línia, l’eurodiputada Diana Riba ha afirmat que la UE no pot viure d’esquenes a aquesta realitat: “Les fronteres s’han mogut i se seguiran movent; per tant, la UE ha de fer front un debat que és inevitable, que és pensar i veure com afrontar aquestes crisis territorials i quins mecanismes democràtics es poden establir per evitar situacions com la que es va viure a Catalunya arran de l’1-O”.

Comparteix aquesta noticia